miozz mirades

Aquest curs ha estat obligatori posar deures d’estiu a tot l’alumnat que no ha superat alguna àrea, i que haurà de “recuperar” al setembre. Jo avui reviso el bloc i m’adono que he supès, que em falta lliurar moltes “feines”, i que em caldrà a mi també fer molts deures per superar la matèria. Ho sé, sé que la vida dels blocs està lligada a l’actualitat, i que fer esperar apunts a la llista d’espera no té cap gràcia. Però també sé que o bé aprofito aquestes setmanes de ritme menys frenètic, o bé l’acumulació de deutes acabarà fent un tap dels que aturen la màquina. (segueix)  

Així que em proposo invertir el ritme. En realitat es pot dir que aquest curs – sobretot a partir del segon trimestre -el bloc ha estat mig de vacances, a mig gas mes rere l’altre. El propòsit és reactivar-lo ara a l’estiu, temps en què, en altres circumstàncies, tocaria fer vacances. Diu el poeta que tenir un propòsit ja és fer feina, però en aquest cas si el propòsit no es tecleja i s’estampa a la pantalla, serà un propòsit estèril. I per fer-me més creïble, començo amb un deure a punt de caducar: després d’engrescar als alumnes perquè la visitessin, després d’incorporar-la a les meves classes de socials – treball de l’entrevista a La Vanguàrdia, projecció de diversos docuementals, visita al web del Museu d’Arqueològia de Catalunya… – i després de convertir-la en un personatge familiar dins l’aula, aquest matí, per fi, quan em llevi, aniré a conèixer més d’aprop la Mòmia de Gel, l’Ötzi, aprofitant la visita comentada  dels dissabtes, abans no s’acabi. És un important deure pendent que per fi compliré, i de passada el faig visible al bloc, en aquest pròpòsit de començar a desvetllar-lo. La mòmia de gel ha aconseguit mostrar la cara més motivadora de l’arqueologia, i ha imprès en els meus joves estudiants inoblidables sensacions vinculades a l’aprenentatge. Una de les lliçons més importants que aporta l’Ötzi és l’actualització constant del coneixement, la certesa que tenim molts secrets encara per descobrir i la seguretat que aquests descobriments són a l’abast de tothom: només cal anar pel món amb la mirada ben oberta. Sí, trobo que anar a visitar l’Ötzi és una bona forma de començar a fer tangible el meu propòsit de fer deures d’estiu!