RACONS BONIFACIS

Per molt fugisser i escàpol que hom sigui; per molt insistent que sigui la partiguera; per molt apressants que semblin les ganes d’escapar no se sap ben bé de què per voler abastar l’inabastable, per escampar la boira o la calda que fa pesat l’alenar, per voler simular el vol de qualsevol au, per voler ser ciutadà sense pàtria ni bandera ni frontera; per molt que les cames, el cap i el cor no vulguin restar quiets enlloc i anar pertot sense rumb ni programa, tanmateix tard o d’hora hom necessita un racó, tres pams mal comptats d’assossec amb sòl desat i sostre segur per fer envolar la creativitat i donar-ho tot a la quietud més productiva.

Els racons bonifacis que ens acompanyen ens fan dir moltes coses i gairebé totes aprofitables, i sense que ens n’adonem posen regit als nostres cervells, tan exposats a les inclemències externes.

Per això, hom diria que hauríem de posar en valor els racons de pensar o racons bonifacis. Com més en tinguem a la nostra disposició, sens dubte farem més vividora la vida i ens farem més suportables per als altres. Aquests indrets esdevenen les necessàries cambres de descompressió per no perdre mai la condició d’ésser creatius.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *