miozz mirades

un bloc de maceració lenta (el bloc de la Dolors )

la xiqueta de les sandàlies de pell de porc

No acostumo a parlar de llibres que no he llegit. Però aquesta vegada en tinc moltes ganes: 1) per qui l’ha escrit, 2) per la temàtica i 3) perquè es presenta avui, ara d’aquí a una estona, i potser no teníeu previst anar a la presentació i llegir això us en pot fer venir ganes… (segueix)

1. Per qui l’ha escrit
L’ha escrit l’Emili, l’Emili Ferrando. I jo procuro no perdre’m mai cap de les coses que fa aquest historiador infatigable, que ha donat categoria i popularitat a la memòria oral com a font de documentació històrica, i que ha rescatat de l’oblit la memòria obrera badalonina mitjançant publicacions, itineraris i actes d’homenatge. Procuro no perdre’m mai les seves convocatòries perquè m’aporten coneixements, em fan reflexionar i em deixen un regust molt agradable. Amb sensibilitat, gran calidesa humana i el seu tarannà particular, l’Emili sempre impregna les seves presentacions d’una atmòsfera personal que et fa sentir dins les històries, t’hi transporta fins fer-te posar dins la pell dels més humils i els més anònims, dels qui han escrit la història sense saber-ho i sense que se sàpiga. En aquest mateix bloc m’he fet ressò d’algunes de les seves aportacions (una pinzellada mínima al costat de tota la seva obra).

També procuro no faltar-hi mai per un aspecte més personal, vinculat a aquests llaços de fidelitat recíproca que teixeix l’amistat, i en aquest cas enriquida per un valor afegit molt fraternal. Poc temps abans que el meu germà Dani patís l’ictus que li va canviar diametralment la vida, l’Emili i ell es van conèixer i van col·laborar en temes associatius i socials. Vam trigar a descobrir els llaços familiars i d’amistat compartits. Van empatitzar i van valorar-se mútuament per la gran tasca i compromís que desenvolupaven, des de sectors diferents però amb objectius coincidents. Aquella col·laboració i amistat tot just encetada ha estat fidelment nodrida per l’Emili després de l’accident vascular del meu germà. No passa gaire sovint. L’Emili és de les persones que sempre pregunta per ell, s’interessa pel seu estat i em demostra com el satisfà comptar amb la seva companyia. Sempre ens convida en plural, compta amb ell d’una forma normalitzada i normalitzadora, li parla de tu a tu i des d’una connexió que commou; i jo, ja podeu imaginar-vos, faig tots els possibles perquè el meu germà gaudeixi el màxim de les convocatòries d’aquest amic que compartim. 

2. per la temàtica
D’aquest llibre me n’han arribat aquests ressons ” Està basada en fets reals de la immediata postguerra i contribueix des de la literatura a la recuperació de la memòria històrica de les víctimes de la repressió franquista.” (Maria Ojuel) És una història novel·lada sobre el món rural centrada en el moviment dels maquis i la tragèdia que patiren els masovers del meu poble d’origen –Benassal-  per haver-los donat suport. M’agradaria compartir amb vosaltres  per què l’he escrita, i algunes claus per interpretar-la. També des de la literatura podem contribuir a la recuperació de la memòria històrica i de la dignitat de les víctimes del franquisme.” (Emili Ferrandi) ” La novel·la vol contribuir, a partir de la visió ingènua i innocent d’una xiqueta de dotze anys, a valorar en tota la seua dimensió l’experiència i la saviesa que han aportat a la societat els treballadors del camp i en especial els masovers. Per altra part pretén superar la visió simplista i interessada que el règim franquista donà dels maquis i dels qui els prestaren -de bon grat o per la forçaalgun tipus de suport; a restituir l’honorabilitat dels qui foren injustament reprimits, empresonats i assassinats; i a recordar que la vocació dels humans no és viure des de la por sinó des de la clarividència, la consciència crítica i la llibertat.” (web Saltamartí Llibres)
Només amb tot això ja es vau que val la pena llegir-lo!

i 3. perquè es presenta avui, ara. 
A dos quarts de vuit, a l’Espai Batúlia. L’ Emili ens ha sorprès entrant al gènere literari, estrenant.-se amb una novel·la. Tal com diu ell mateix, “També des de la literatura podem contribuir a la recuperació de la memòria històrica i de la dignitat de les víctimes del franquisme”

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.