LA IDIÒCIA QUE APAGA LA CLAROR

Fa vuit anys, José Ramón Bauzà era president del Partit Popular, encara no havia estat nomenat oficialment candidat a la presidència de l’arxipèlag (seria proclamat el novembre del 2010) però ja havia mostrat la seva vera faç més reaccionària i el seu odi a tot el que fa a l’àmbit del català i la seva llengua, i indicava per on tiraria la política partitpopularista en qüestions lingüístiques i culturals si el seu partit aconseguia el govern del Consolat, que finalment es va fer seu el maig del 2011.

Aleshores, aclaparat per la virulència del marratxiner; la indissimulada matadura que es proposava donar-nos en tots els aspectes; i enrabiat per la seva insuportable fatxenderia, començant un dimecres de tardor escrivia a raig i sense corregir:

Quan la idiòcia és tanta que amenaça de fer callar la claror; quan per una bestiesa s’engalaverna el mecanisme que propicia el flux dels raonaments; quan els dispositius d’autodefensa es ressenten força per les envestides aclaparadores de l’estultícia; quan una filldeputada t’impedeix alliberar les pensades i modular emocions, és hora de posar-te esquena a paret, reconcentrar l’alenada i mirar que com més aviat millor passi tant desfici. I entre alè i alè és probable que aconsegueixis fer anar quelcom semblant a:

Les nostres passes
per la mar no mereixen
cap epitafi:
hem compixat tant l’illa
que el fang és putrefacte.

José Ramón Bauzá ja no és ni president dels partitpopularistes illencs, tot i mantenir sou públic en ser Senador per designació del Parlament de les Illes Balears, però la tempesta d’idiòcia no ha cessat i seguim rebent atacs despietats d’estultícia. I compixant l’illa, és clar; menyspreant-la per tal que sigui més cosmopolita i que parli totes les llengües del món llevat de la seva. I seguim enfrontant-nos a la neteja lingüística més que no a la marginació de la nostra llengua.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *