QUAN SORTIRAN? QUAN RETORNARAN?

El tribunal de Schleswig-Holstein ha decidit que Puigdemont no pot ser jutjat per sedició ni per conspiració per a la rebel·lió. Sobre aquesta decisió capital, importantíssima, que suposa quelcom més que una galtada al jutge Llarena, María Soraya Sáenz de Santamaría Antón (Valladolid, 1971) opina que el més important és que cap govern en l’àmbit de la Unió Europea i fora d’ella ha reconegut la independència que demanava el president Puigdemont i que això ha estat un “gran esforç” del Govern espanyol, de la qual en formava part, i de molts altres poders públics.

És com si a tu te demanen com estàs i respons tot xalest que el nom científic de l’escarabat de sang és Timarcha goettingensis. No respons al que et demanen però quelcom dius, que és el que espera qui demana. O com aquell alumne que no sap res de la pregunta de l’examen però respon amb tota precisió el tema que s’ha preparat. No s’escapa del zero, però no ha lliurat la prova en blanc, que és lleig, al seu parer. Ell queda a gust, però fa el ridícul més espantós sense que s’adoni, segurament.

És clar que, en aquest cas concret, MSSdSA surt de botador i de control perquè enfrontar-se a la transcendència d’aquesta decisió no és gens bo de fer en caràcters rebecament centrípetes com el de l’exvicepresidenta del govern Rajoy i postulant a presidir el Partit Popular. En ser un esperit que es desviu per Espanya i la seva unidad de destino en lo universal no pot entendre ni sofrir que algú –i menys si és de fora- posi regit a les decisions d’un jutge que ningú no jutja i que administra revenja i no justícia.

Se’n parla i se’n parlarà molt, d’aquesta decisió de Schleswig-Holstein. Ara mateix fa mal preveure quines conseqüències tindrà; que seran moltes i transcendents, ningú no ho dubta. I això no obstant, em deman com és que encara no han amollat els nostres presos polítics i no han retornat els nostres exiliats. A partir d’ara, i com ja ha dit molta de gent, cada minut que continuïn tancats o a l’exili, seran més caramulls d’injustícia i de vergonya sobre les seves espatlles indefenses.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *