miozz mirades

Encara que nasqués abans que existís com a Parc (els Jardins cedits per a la festa no eren públics), la Festa del Badiu i el Parc de Can Solei fan una simbiosi perfecta.Tant, que sovint, en els records, tota festa feta al parc amb gust de celebració participativa i plena de força reivindicativa s’adjudica per defecte a la festa del Badiu. I no és fins que es treu ben treta la pols dels records que es pot discernir clarament una festa de l’altra. Aquesta, la del Badiu, a còpia de regularitat i visió de ciutat, ha aconseguit ser una d’aquelles referències que nodreixen clarament la identificació i el sentit de pertinença a Badalona.

De la Festa del Badiu sempre m’ha atret aquesta funció d’àgora que compleix. Tant pel punt de trobada de l’associacionisme local que facilita, com, sobretot, per la trobada enraonada entre tantes persones diverses. La Festa del Badiu sempre és una àgora que bull. I el brogit i el bullidor multitudinari que omple anualment el Parc de Can Solei cada primers de maig no eixorda, sinó que permet enraonar amb tot el sentit de la paraula. Encara que només s’hi vingui a passejar i a badar, formar part del paisatge de la festa ja infon un caràcter d’obertura que convida a escoltar i a opinar. A fer-la petar. Enmig dels jocs, parades i actuacions hi ha temps i espai per aturar-se. Entre les caloroses feinejades dels qui la fan possible s’hi troben també estones d’agradable repòs que estimulen la xerrada, una xerrada que teixeix  llaços de complicitat entre persones i idees ben diverses. 

I els amplis espais del parc composen aglomeracions, cert, però també racons de calma, racons per a la reflexió participada. Sí, la Festa del Badiu és, entre moltes altres coses, un lloc on es fa bullir l’olla, i de vegades d’allà en surten mig embastades idees que empenyen acció…

M’agrada relacionar la Festa del Badiu amb les grans reivindicacions ciutadanes que han mobilitzat el barri, el districte, la ciutat. Com un altaveu essencial, moltes idees s’han debatut i moltes campanyes s’han començat a difondre i dinamitzar en aquest Fòrum, ja sigui des de la pròpia Associació de Veïns del Centre – i en aquest sentit alguns anys la seva parada ha estat un autèntic estendard – ja sigui des d’alguna de les entitats participants i, en molts casos, com a tema conjunt de tota la festa. Al llarg dels anys aquesta part de contingut i d’altaveu s’ha convertit en una referència, s’ha comptat i es compta encara amb l’aparador de la Festa del Badiu alhora de pensar en difondre idees i campanyes, de la mateixa manera que es compta amb nous aparador multitudinaris que ha anat guanyant la ciutat: Fira d’Artesania a Sant Roc, Mostra d’Entitats a Llefià…

Seria llarg ressenyar totes les causes que s’han impulsat i viscut al Badiu, i en el record més personal  destaquen anècdotes – com la dedicat a la pedagogia del Tonucci-Frato, la del llibre de Nyaps-24 hores caminant pel barri, la de la reintroducció dels nius d’oreneta o la de reivindicació dels esgrafiats de Can Ramonet -,  però de manera especial ressalten les que van més lligades a temes d’inclusió i de cohesió social i ciutadana, aspectes que aquesta festa ha ajudat i ajuda a consolidar. Al voltant del canvi de mil·lenni una cadira de rodes plantada al mig de la festa cridava l’atenció sobre la lluita encetada per suprimir les barreres arquitectòniques del CAP, i continuada amb l’impuls des de l’AVC de la Plataforma Deixem de Ser Invisibles; fa poc, el parc es va engalanar de vistosos murals que se sumaven i convidaven a sumar-se a la xarxa i a la idea Badalona som totes i tots. Totes dues són mostra d’un doble compromís: el de defensar la inclusió ciutadana i la lluita pels drets i deures de tothom, i la de fer-ho treballant en xarxa.

Ara estem a l’era del treball i l’aprenentatge en xarxa, i es fa impensable fer coses importants, transformants, i no fer-les des d’aquesta  coorganització compartida. Per això, mirant amb ulls d’ara els records del passat, és fàcil entendre que per uns instants adjudiqués equivocadament al Badiu la Festa dels Esplais per la Integració que es va fer al parc de Can Solei, el 1978, impulsada pel Club Llevant (Aspanin) amb els Esplais de Badalona. Es reivindicanva la integració social dels infants i joves amb retard mental. Amb ulls d’ara, una festa com aquella s’hauria pogut lligar perfectament a la Festa del Badiu, aquesta Festa que ha sabut créixer oberta, sumar complicitats, i mantenir el compromís en pro d’una Badalona plural, urbanísticament i socialment més humana, cohesionadora i cohesionada.