miozz mirades

un bloc de maceració lenta (el bloc de la Dolors )

a tota veu

Divendres escoltava el discurs d’Isona Passola fet en nom dels distingits amb la  Creu de Sant Jordi 2012, i em vaig sentir gratament identificada amb la força motor inclusora de la societat civil catalana que la directora glossava. Acabar el parlament amb els versos d’Espriu va ser un detall de doble simbolisme que arrodonia el contingut. Perquè la manera de ser fidel al país a que incita L’inici de càntic en el temple es pot expressar amb molts llenguatges, sí, però amb el poètic la síntesi d’implícits i explícits és precisa, i circula directament per les venes fins arribar al cap i al cor. (segueix)

Les paraules de la productora de Pa Negre pronunciades en l’altaveu de l’acte, davant les personalitats rellevants i els mitjans, van anar degotant en els meus sentits com un bàlsam encoratjador. Les sentia com si me les adrecés a mi, particularment, com si les adrecés amb complicitat a la gent de Badalona i molt concretament a Badalona som totes i tots, i a cadascuna de les entitats que la formen. Era com si ens digués, sí, vosaltres teniu raó, aquest és el país inclusiu que ens cal i volem, per ara i pel futur. El seu reconeixement a la ciutadania i a l’associacionisme cultural i social, a la construcció d’una societat catalana tant fidel als seus orígens com oberta a la diversitat i l’anhel d’una autèntica cohesió social, era un reconeixement dit des del convenciment i dit de forma convincent. Sense escletxes. Sentia el seu discurs com si l’adrecés a les milers d’associacions i entitats participatives que fan país cada dia, des de cada racó del territori, com si les adrecés molt especialment a Òmnium, referent del binomi cúbic llengua, país, cultura i cohesió. Dites elegantment des d’aquell altaveu mediàtic, a tota veu, sense necessitat de cridar.

També a tota veu, i sense necessitat de cridar, l’endemà, en els Jardinets de l’Alguer, en Salem Zénia, autor de Sol cec, recitava un poema propi que glossa la nostra i ara també seva llengua, en un català impecable mentre la Montserrat el llegia en l’amazig que havia après d’ell. Ser una cultura inclusora és valorar i fer visibles totes les peces del mosaic i fer un tot amb elles, però també és no difuminar-se en aquesta pluralitat fins desaparèixer; és mantenir el paper que pertoca a la llengua pròpia del país sense menystenir les altres llengües que conviuen al país; és valorar les aportacions d’altres autors, altres accents, altres mirades, valorar i sumar sense perdre el valor dels autors, els accents i les mirades que han conformat el país i la cultura que tenim i compartim. En Salem Zénia parlava a tota veu, sense necessitat de cridar, i com a escriptor refugiat sap el valor d’aquest acte.

I altra vegada a tota veu, i sense cridar, en Kewal Singh, després de recitar en català un poema sikh escollit per a l’acte, s’adreçà al públic amb un prec: sisplau, als catalans que fa poc que ho som, que hem vingut d’arreu, no ens negueu la vostra llengua, adreceu-vos en català als que hem arribat de fora, perquè ara vivim aquí i hem aprés la vostra llengua perquè també sigui la nostra. Per cert que el poema escollit era sobre la llengua materna, i la seva parella l’Elisabet Pedrosa autora d’“El meu amor sikh”

A tota veu és una expressió de significat múltiple al voltant del parlar i el dir, i del com dir-ho. Amb quina força i amb quantes veus, amb quina convicció i amb quants accents, amb quantes llengües… Escollit per donar nom a un acte literari singular que s’estrenà tímidament a Badalona, l’abril de 2008, ara genera desenes d’entrades al google (podeu comprovar-ho des d’aquí mateix: A tota veu) Ahir se’n va fer també una edició a Barcelona, per primera vegada, als Jardinets de l’Alguer, però han estat 7 les convocatòries arreu del país d’aquest acte popular i plurilingüe que Òmnium organitza al voltant de Sant Jordi. I com passa amb la feina ben feta, que diuen que té futur, com a bona idea aquesta també en té, de futur. Perquè és una idea bona i ben feta: una forma poètica, participativa i dinàmica de posar en escena molts dels elements que identifiquen la societat catalana i que Isona Passola remarcava en el seu discurs d’agraïment en nom de tots els guardonats amb la Creu de Sant Jordi.

A tota veu…
– És trobada interpersonal, és compartir des del més vivencial  llengua i cultura, és conèixer i fer conèixer paraules i autors, significats i emocions. És doncs tela teixida amb sòlida filatura.
– És proclamar que tenim una llengua, la catalana, que la defensem i fem créixer, que oferim i compartim i la fem sentir i estimar als nous parlants; i que valorem el tresor que són totes les llengües, tenim respecte, estima i desig de conèixer l’univers que aporten i que obrim bé les nostres oïdes per escoltar-les ben endins, sons i significats. 
– És demostrar que tenim una cultura, la catalana, que no ha de tenir por d’obrir-se a les aportacions nouvingudes, que ha de saber trobar el seu lloc per defensar-se i reivindicar-se sense caure en essencialismes ni exclusions.

A tota veu  és llengua, és cultura, és país, és cohesió. 

I és una idea que creix.

Una idea que em satisfà reconèixer que va néixer a Badalona, de la col·laboració entre inquietuds ciutadanes trobades, de l’obertura d’una entitat consolidada i arrelada com és Òmnium a una entitat novella com era l’Espai Jove de Converses Interculturals. De l’obertura d’Òmnium, una entitat amb projectes seriosos, a propostes per estrenar, innovadores però amb cert punt d’atreviment i risc. 

De la meteixa manera que divendres el discurs de l’Isona Passola va anar degotant mot a mot, com si la directora em parlés a mi, dissabte, a l’A tota veu dels Jardins de l’Alguer, la satisfacció “pel fill que creix” va anar degotant a cada gest, i em va omplir d’una emocionant sensació. L’Oriol Lladó i en Marcel Mauri van encertar-la obrint-nos la porta als promotors de l’Espai Jove de Converses Interculturals donat sortida a un acte com aquest, l’A TOTA VEU LLETRES DEL MÓN. Tots hi hem guanyat molt!

Gràcies!

(*) Aquí podeu llegir els meus articles al bloc sobre A TOTA VEU a Badalona, des d’on podeu accedir també a articles de l’Oriol Lladó) 

Edició 2009 Badalona tota sencera és teva amb accés al vídeo del 2008

Edició 2010 Intercanviant lletres del món

Edició 2010 La força de la llengua pròpia comuna, compartida

 


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.