EL QUE DÓNA SOPAR A LA FRESCA

La Madalena, un dels personatges amb poc espai però molt de suc de l’excel·lent ”Teoria general de l’oblit”, de José Eduardo Agualusa, diu que “només m’interessen les revolucions que comencen asseient el poble a taula”. Certament, l’única revolta possible i que mereix aquest nom és la de compartir taula, que és tant com dir, participar del companatge, del frec de genolls, del sostre, de l’aixopluc i de la conversa.

Hi pensava, en la Madalena, els llibres que es fan lloc en la memòria i en les revoltes que sempre ajornam per mandra o per covardia, fent un pa amb oli amb formatge a la terrassa d’un bar d’un poble mallorquí tramuntaner. Pensava en la suculent senzillesa de la menja que complau sempre i en la quantitat gairebé infinita de congèneres que no poden fer cap menjada diària. I en les multituds que s’endeuten i arrisquen la vida enfrontant-se a la Mediterrània i a la criminosa Europa que no els vol; que gairebé els vol morts, ofegats a la mar que lluny d’agermanar, desterra i anega.

Ara que Mallorca s’omple de visitants i passavolants, també pensava que no fa molt els empresaris grans d’això que en deim turisme estaven inquiets perquè la recuperació de destins turístics competidors comença a notar-se i posa en perill els seus guanys. Que tremolin els treballadors. Tremolarem tots. La nostra cobdícia no té sostre.

Sopar a la fresca –és un dir perquè l’aire i tot no anava de moure’s- dóna per a molt.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *