miozz mirades

un bloc de maceració lenta (el bloc de la Dolors )

homs des de badalona

Publicat el 25 de febrer de 2012 per mariadolors
Les catàstrofes, les guerres, i els conflictes de qualsevol tipus, mai ens arriben ni ens són igual de llunyans o propers si només els llegim a la premsa o si hi tenim vincles directes. És el cas de tot el que està passant a Síria, i concretament a Homs. Més enllà de la magnitud i de la significació política del conflicte, inscrit amb sang en aquest mapamundi d’injustícies i atrocitats que massa sovint ens fa abaixar la mirada, conéixer una família badalonina que és d’allà m’hi apropa i me’l fa sentir des d’una vessant molt més empàtica. Aquesta és la resposta que em feia fa pocs dies el meu amic de Síria – un jove que va arribar a Badalona en plena adolescència i que ara estudia a la Universitat – quan li vaig preguntar per la seva família a Homs… (segueix)

“Bé, respecte la meva família a SÍRIA, no sabem res d’ells perquè fa temps que han tallat les comunicacions i els barris estan assetjats i els bombardegen cada dia.

Però no sé si segueixes les notícies, la situació a la ciutat de HOMS on viu la meva família, familiars del meu pare i de la meva mare, és molt insuportable, perquè a més de matar i bombardejar els han castigat i no treuen les escombraries i llavors s’ha acumulat pels carrers, i a més tallen l’electricitat cada dia i tallen l’aigua i el gas i no hi ha pa per menjar. Ningú pot sortir del seu barri, cada barri està rodejat amb tancs. No ha quedat res que es digui farmàcia ni hospital, inclòs les escoles han estat ocupades per l’exercit.

I cada dia maten com a mitjana 100 persones i segresten a molts més i quasi així està la situació en la majoria de les ciutats de Síria però HOMS és la que ha patit més.

Fa un dos mesos va morir un familiar de la meva mare. És l’oncle de la noia que et vaig dir que estimava. L’havien disparat mentre treballava a l’hort. Tenia 38 anys em sembla.

També havien disparat al meu cosí però ja fa mesos. El meu cosí té la meva edat i havia participat en una manifestació i li van disparar una bala al coll i una altra a l’estomac. Però gràcies a déu es va salvar. Jo he vist un vídeo que havien penjat els revolucionaris a internet on sortia ell desmaiat i sagnant.

Bé, la situació a Síria és insuportable i ningú fa res per ajudar el poble sirià: ni els àrabs (la lliga àrab) ni Amèrica ni els occidentals. I el president BASHAR Al ASSAD s’està tornant boig i no marxarà fins matar a tots els siris. Que fins ara el nombre de  víctimes ha arribat fins a més de 10 mil i aquests són els casos documentats però clar, hi ha gent segrestada que ningú en sap res d’ella, i hi ha gent que està a les neveres dels hospitals militars i a més el numero de refugiats a Turquia, Líban i Jordània i altres països ha arriba a més de 10 mil també. Un dia ens veurem i et contaré més coses.”

Publicat dins de drets del/al món global | Deixa un comentari
  1. És horrible la situació de genocidi que està patint la població civil de Síria, i molt especialment a Homs. En el meu bloc ja he escrit un parell d’apunts sobre el tema.
    El que explica el teu amic és la realitat, cruel i injusta, i sembla com un fet habitual i ningú es mou. No tinc paraules. 
    Respon

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.