els teus caminars segueixen vius, sílvia
Publicat el 2 de febrer de 2012 per mariadolors
Mentiria si et digués que vaig llegir el teu post de comiat Oh, si fos pols d’un camí. #adéugent quan el vas publicar, el 8 de gener. Aquell dia jo estava immersa en una mort familiar i el ritme de navegació per la xarxa, tant alentit de fa temps, no em va portar a visitar ni el teu bloc ni tants d’altres que tinc enyoradament abandonats. (segueix)
La notícia de la teva mort m’ha enganxat per sorpresa, me l’ha comunicat vilaweb, aquesta nau mare que compartim. Però aviat he vist multiplicada la notícia i el seu regeró dolorós per tota la xarxa i un record especial a la xarxa sobiranista que també compartim. I em dol. La complicitat virtual no és com la de pell, però és complicitat tanmateix. Sincera. Passejo pel teu bloc i encara t’hi trobo, ben viva, hi ets. Passejo per desenes de blocs i tots parlen de tu. De la teva feina, de les petjades que han deixat els teus caminars… En recullo uns quants de mostra, carregats de paraules que acompanyen els sentiments pel teu sobtat comiat i lloen la teva infatigable tasca a favor d’un país nacionalment lliure i socialment just…adéu sílvia i fins sempre de Chào ông Viêt Nam, adéu sílvia, a l’Hereu Riera, com una absència, sílvia, d’Ulisses 20, Arreveure Sílvia. Pols d’un camí. a Boira de Madrid.CAT, Bona nit, Sílvia, a Gàlim, Bon viatge al cel, Sílvia, a Des de l’Exili, Sílvia Martínez, en record d’una trobada real, a Pols d’Estels, Estimada Sílvia, a Coc Ràpid…
Publicat dins de morim perquè vivim | Deixa un comentari