t’havíem cregut immortal, tia
Publicat el 11 de gener de 2012 per mariadolors
Amb els ulls ben oberts, divertida i dolça, però forta, resistent, has guanyat tantes batalles que t’havíem cregut immortal.
I t´ho agraïm perquè ens has regalat una treva. Ens has regalat temps per a poder-te vetllar i cuidar com tu ens has cuidat i vetllat al llarg dels anys. Viure intens i marxar lent.
Però diuen, alguns ocellets, que ningú no mor del tot mentre hi hagi qui recordi; qui recordi els berenars i els jocs de fusta, els vestidets pels nadons, la devoció pels menuts, l’amor pels nebots.
T’havíem cregut immortal, tia, i a partir d’ara ho seràs.
Sigues feliç en aquest lloc que fa temps que esperes i saluda de part nostra als d’aquí dalt.
I t´ho agraïm perquè ens has regalat una treva. Ens has regalat temps per a poder-te vetllar i cuidar com tu ens has cuidat i vetllat al llarg dels anys. Viure intens i marxar lent.
Però diuen, alguns ocellets, que ningú no mor del tot mentre hi hagi qui recordi; qui recordi els berenars i els jocs de fusta, els vestidets pels nadons, la devoció pels menuts, l’amor pels nebots.
T’havíem cregut immortal, tia, i a partir d’ara ho seràs.
Sigues feliç en aquest lloc que fa temps que esperes i saluda de part nostra als d’aquí dalt.
(Mariona Massip, reneboda)
Publicat dins de morim perquè vivim | Deixa un comentari