miozz mirades

un bloc de maceració lenta (el bloc de la Dolors )

tmb51, en som capaços? fem-ho!

La vaga dels tramvies del 51 sempre ha estat per mi una icona del valor i la força popular demostrada “abans” i que “ara” sembla impossible de trobar. Els actes de desobediència massius requereixen molta complicitat a peu de vorera. Recordo l’emoció amb què me’n parlaven els pares, que ho van viure en primera persona. Eren altres temps. Ara la gent no ho faria… o sí?
La imatge de les places ocupades massivament al principi de les acampades indignades o la massiva participació a la manifestació del 10J poden fer pensar que hi ha capacitat de resposta. Però una cosa és anar a una manifestació o ocupar una plaça, i l’altra és prendre actituds compromeses que modifiquen hàbits qüotidians. Tant de bo! (segueix)

M’agrada que existeixi aquesta convocatòria. Molt. Jo m’hi sumaré, i animo a tothom a fer-ho, i a qui ho faci, a fer-ho amb mitjans autosuficients. Caminar és molt saludable, anar en bicicleta també. I en patinet. Deixem el cotxe com a darrera opció. La presència de gent al carrer desplaçant-se massivament – com va passar el 51 – dóna molta més força a la protesta. I no ens limitem al dia 10. El boicot del 51 va durar dues setmanes. Aquella protesta tot i començar per l’apujada dela preus tenia altres ingredients: el motiu inicial fou l’augment del preu del bitllet i el greuge comparatiu que s’establia amb el preu del mateix servei a Madrid, però la protesta expressava el profund malestar per les duríssimes condicions de vida de la majoria de la població d’ençà de la fi de la guerra civil espanyola, alhora que representà una de les primeres manifestacions massives contra el franquisme.

Ingredients no tant diferents als que vivim ara, si ho pesnem bé. No oblidem que bona part de les retallades que patim a Catalunya són superiors a les que es practiquen a diferents parts de l’estat espanyol, i que el principal motiu d’aquestes retallades, més enllà de la crisi econòmica global, és l’espoli fiscal a què estem sotmesos i la falta de finançament: allò dels nostres impostos que marxen cap a Madrid i no tornen, allò de l’Espanya ens roba i tot el referent a les balances fiscals. D’altra banda, les duríssimes condicions de vida de bona part de la població, al llindar de la pobresa, agreujades per la crisi finançera on els culpables són els únics que no en paguen les conseqüèbcies, i la pèrdua de drets socials per al conjunt de la població són condicions de vida amb cert paral·lelisme, salvant totes les distàncies. I no estem en una dictadura, d’acord, no patim el franquisme, però… no oblidem que, per exemple, la única despesa que Rajoy no ha tocat ni tocarà és la Despesa Militar…

Tal com s’explica a Qui som #TMB51? la força del consumidor és l’arma més potent i pacífica que tenim a l’abast, per això una ‘vaga de consum’. Les vagues de consum, els boicots a certs productes són realment eficaços. Però han de sumar molts seguidors. En som capaços? fem-ho!


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.