miozz mirades

Ja em perdonareu per la simplesa de la meva anàlisi, però l’actual crisi que viu Badalona Comunicació i la incertesa sobre el futur d’aquesta icona del dinamisme de la nostra ciutat a mi se’m dibuixen com a conseqüència del típic gest prepotent de qui gasta maneres gens democràtiques: o és meu o no és de ningú.
Era d’esperar que qui ha demostrat servir-se abastament dels mitjans de comunicació per accedir al poder intentés un major control polític dels mitjans locals (que, no ens enganyéssim, mai han estat lliures de control polític). La jugada és barroera – pur xantatge – però ha aconseguit posar en joc el futur d’una empresa que ha demostrat, al llarg dels anys, que la feina ben feta obté bons resultats. I la feina ben feta de Badalona Comunicació ha significat un compromís professional i social de desenes de persones que han cregut en l’important paper que juga la comunicació local en la vertebració i cohesió d’una ciutat. I encara més en la d’una ciutat com la nostra. Amb els matisos que calgui, i amb totes les millores necessàries pendents que es vulgui (especialment en el cas de la revista Bétulo, massa institucional), però la importància dels nostres mitjans en el fer ciutat és indiscutible. (segueix)