EL CONVOCADOR

La maldat ha pres el lloc al dret, diu el convocador amb les mans suades i la mirada retuda just entrar a la sala on hi són tots. Els oprimits ploren i no hi ha qui els consoli; i ningú no els pot consolar, perquè la força és dels opressors, declama mirant els ulls de la criatura de set mesos que riu com si fos adult i segueix amb atenció extrema la dansa del seu nas prominent i pallassament envermellit.

Una corda de tres caps no es trenca fàcilment, segueix dient el convocador a aquella mena d’assemblea, ni és capaç de desarrelar cap mata de jonc, bé que ho sabem qui coneixem Ramon Muntaner.

L’ociositat espanta els somnis, vailet, diu el convocador al menut prenent-li la barbeta bavada amb la seva mà de cera sàvia. Si vas néixer nu, nu has de voler morir, fill meu; tota la riquesa que hagis acumulat t’ha de caber dins una mà closa.

No temis les tenebres, fill meu, que no amaguen res, que res de mal no atresoren. Les ombres són filles de la llum. La por no té substància, és com l’aigua: inodora i insípida. Deixa’t endur sempre pels desigs, fill, que engeguen les forces del món i escalfen les voluntats que ens mantenen vives totes les matèries sensibles.

Qui es posa sota la protecció de la saviesa es posa a l’ombra de la riquesa, segur que m’entens. Deixa’t guiar per les paraules d’un savi dites amb calma i fuig escapat dels crits d’un capitost de necis. Als necis els descobriràs per com caminen: sense fer-se preguntes, tibats, mirant-ho tot en blanc i negre.

Que no s’aquietin mai les mans, ni quan dormis. I amanyaga la tristesa i el sofriment quan compareguin. Tracta bé les paraules, fill del tro, aprèn-ne moltes i a través d’elles encamina’t a la saviesa que t’ha de lliurar de l’esclavatge. Mai no oblidis que el savi es fa apreuar amb les seves paraules, mentre que els llavis del neci són la seva perdició.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *