miozz mirades

un bloc de maceració lenta (el bloc de la Dolors )

indignada amb la monarquia

Què té la monarquia que fins i tot sembla que el 15M la respecta? On és el crit indignat en contra d’aquesta institució anacrònica que manté a costa dels nostres impostos privilegis i desigualtats en nom de costums gens democràtics? Tímidament, després de proposar-ho a la plaça en diverses assemblees locals, la incorporació dels privilegis monàrquics a la llista dels privilegis a combatre va formar part, de forma no destacada, d’alguns manifestos i documents del moviment indignat. Però no ha arribat a formar part – com tampoc la reducció de despesa militar – del document que funciona actualment com a full de ruta, el de les demandes de mínims.  Document que, en canvi, aporta propostes molt concretes i coherentsi en contra les desigualtats. El tema causa controvèrsia dins el propi moviment, com s’expressava des del portal indignado.org  el juny passat, La Casa Real no indigna a nadie (segueix)

Porque no es justo que la clase política mantenga semejante ritmo de vida a costa del pueblo. Que gracias a la falsa democracia imperante en nuestro país hayan establecido su chiringuito sin que nadie pueda hacer nada para remediarlo. Pero me llama poderosamente la atención que dentro de la vorágine mediática ocasionada apenas se haya hecho mención a la institución que indiscutiblemente lidera esta práctica parásita consistente en vivir a cuerpo de rey con el dinero de los contribuyentes. Me refiero, cómo no, a La Casa Real.”  Hi estic totalment d’acord. Sobta que la contundència que es fa servir contra els privilegis dels polítics i els banquers (en aquest cas contundència verbal, si més no) no s’extengui als de la monarquia. Aquest tema sembla que segueix rodejat d’un cert tuf a tabú fins i tot en cercles des d’on s’empenyen canvis i transformacions socials totalment incompatibles amb un règim monàrquic!

M’indigna la monarquia i m’indigna que la monarquia no indigni a tothom qui creu amb la necessitat d’eliminar privilegis per aconseguir la igualtat de drets i d’oportunitats, m’indigna que no indigni  a tothom qui creu amb la democràcia real (veritable), i m’indigna que no indigni a tothom qui defensa una persecussió ferotge de privilegis i fraus en el món polític. M’indigna la monarquia i aquesta mena de protecció còmplice que els regala la societat. Una protecció que no sempre és pueril: actualment les anàlisis d’experts de per què cal “salvar” la monarquia enfront l’extrema dreta, com a garant de la democràcia em desconcerten…

L’Arcadi Oliverars, persona respectada pels seus coneixements i radicalitat de plantejaments socials i polítics, ha parlat sovint contra la monarquia, ha  posat l’accent en la corrupció i els negocis bruts de la monarquia, pagats pels ciutadans, i la il·legitimat de la institució monàrquica tant utilitzant arguments democràtics com des de l’argumentació monàrquica, que tampoc dona la legitimitat a l’actual monarquia espanyola. Partint de la deslegitimització de tota institució monàrquica, Arcadi Oliveras arriba a posar exemples de monarquies, com la noruega, que tenen un comportament més decent i humil vers la societat, rebutjant privilegis reials com el de viure al palau reial o el de desplaçar-se amb cotxe oficial (per viure en un pis i desplaçar-se amb metro). Però no sé trobar la contundència de les seves conferències reflectida en els objectius de la  lluita indignada. I se’m fa estrany. I aquest detall, i el de com va costar poder parlar del Dret Universal de l’Autodeterminació dels Pobles, i de la dificultat per incloure la critica a la despesa militar com a eix rellevant, són detalls que m’han obert escletxes en la confiança plena en aquesta nova forma de lluita que, no ens enganyem, ha estat un esclat d’esperaça molt transformador. Jo segueixo pensant que cal sumar indignacions, i per mi la indignació contra la monarquia és perfectament sumable! M’indigna la monarquia i m’indigna que no indigni a la majoria d’indignats!

Finalment, un record inevitable. Fa anys, quan el rei va venir a Badalona a inaugurar el Teatre Zorrilla i jo hi estava convidada per ser presidenta de l’AV Centre de Badalona, i em vaig negar a anar-hi, em vaig sentir dir de tot. Recordo l’orgull i la satisfacció dels veïns, dels comerciants, dels altres presidents d’entitats… tots (o la majoria) estaven cofois i és aquesta complicitat complaent amb la monarquia el que crec que forma part d’un substrat molt arrelat, contra el que cal lluitar. Passa com amb el masclisme: massa gent l’accepta com si fos natural!


  1. A mi el què també m’intriga és que no hi hagi qüasi bé ningú que gosi plantejar l’abolició dels privilegis de l’Església catòlica, apostòlica i romana. Però del moviment dels “indignats” no m’estranya: més d’un “pope” d’aquest moviment està a sou de dita Església.

    Si algun dia algun moviment fa seus la lluita pels drets de l’home i de la dona tal com van ser redactats durant la revolució francesa, aleshores m’els escoltarè amb un xic més d’interès.

    En cap cas aquest comentari vol tenir com a principal subjecte de crítica a l’Església catòlica romana: aquesta fa la seva feina, com ho fa la monarquia… i mentre ningú digui o faci res, els parasits viuen com si res passessi al voltant seu. La crítica major la tindria de tenir els governs i els servs.

    Atentament, i feliç dissabte

  2. L’Estat utilitzara la Constitució, l’esport, Europa, els euro bons en contra teva, de la nació catalana i el seu espoli en tots els sentits.

    A més hi ha una inflacció i bombolla esportiva. I s’en fa un ús i abús i la utilització de l’esport, tanmateix per banda de la monarquia i molt pitjor encara que els països de l’extinta unió soviètica.

    Farts de fútbol espanyol -Real Madrid i la madriditis inclosa- i de seleccions espanyoles. I de la borraxera esportiva en que s’ha convertit l’Estat espanyol. 

  3. Indignada amb la monarquia espanyola? Sempre hem estat moltes les indignades amb aquella monarquia sauria i primitiva…Ara et veus empastifada ? Nosaltres estem ben empastifades de fa molt de temps…anys i panys…!
    De què et bé de nou ara?
    Apa…!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.