marginàlies

Tot el dia amb gent que pensa bé, higiènicament –hom diria- i més a Menorca no té preu i et reconcilia amb les millors traces i caires de la condició humana.

El feiner que fan desinteressadament les persones que de totes les persones de qualsevol condició i de les seves potencialitats en fan oportunitats de millora i soleres de futurs amb cara i ulls, no apareixen en els mitjans de comunicació, però marquen les llinyes que tard o d’hora seguirem perquè els guia la naturalitat de tot plegat i no la incivilitat de dictats sangonosos.

Són els que saben plantar cara als estirabots i a les amenaces dels feixistes amb la creativitat, fent córrer el coneixement, desplegant la sensibilitat. Són els que saben que és a través de l’art, que es pot transformar la realitat més poc agradosa. Mostrant cara, defugint els anonimats i les grolleries com fan els esclaus de la ignorància. I sabent que no és bo de fer trencar les dinàmiques desencisadores, ni rescatar ningú de l’abatiment, però no es resignen mai a deixar-se vèncer, a deixar que la buidor els ompli les mans i les pensades.

Llarga vida als que la pensen bona!