miozz mirades

HI HA ALTERNATIVA A LA DEMOCRÀCIA?

 

Sembla inevitable parlar avui, des d’aquest article, del resultat de les eleccions al govern de l’Estat Espanyol que es van celebrar diumenge passat. I hi ha dos interrogants que m’agradaria compartir: un, sobre les pròpies votacions i sobre el fet que algunes formacions polítiques o moviments socials demanin com a opció l’abstenció, qüestionant obertament i no participant del sistema democràtic; l’altra és sobre com les dues nacions disfressades d’autonomia han aconseguit pintar la diferència en un mapa estatal uniforme.

Primer interrogant: dijous passat, quan ens manifestàvem i fèiem una cadena humana contra les retallades als serveis públics: “Educació, Sanitat, pública i de qualitat” en arribar a la Plaça de la Vila on hi havia els tenderols amb propaganda electoral dels partits polítics habituals, va prendre rellevància el crit indignat de “ningú, ningú ens representa” i vaig estar pensant en la curiosa paradoxa que s’estava donant: moltes persones vinculades a partits polítics que participen al joc democràtic de les eleccions s’han sumat al moviment del 15M que, a la vegada, qüestiona obertament el sistema parlamentari. La força, oportunitat i alternatives del moviment indignat aconsegueix una àmplia complicitat social que topa amb les limitacions que provoca precisament aquesta posició radicalment contrària a la representació parlamentària, que li és a la vegada necessària per aconseguir els canvis reivindicats. Altres organitzacions demanen abstenir-se per no legitimar les eleccions, però de moment no hi ha o no es plantegen alternatives reals i factibles al sistema democràtic. Quina és l’alternativa a la Democràcia? N’hi ha realment, més enllà de les dictadures? La democràcia té errors, però diuen que és el menys dolent dels sistemes, hi ha manera de millorar-la? Una resposta que ens caldria trobar aviat…

Segon interrogant: al País Basc, sense el llast del terrorisme, la població ha perdut la por i ha recuperat la llibertat per expressar-se. I una majoria s’ha expressat clara i obertament a favor d’opcions polítiques que defensen el dret a decidir del seu poble, deixant els dos partits estatals (PP i PSOE) en clara minoria. I la força més votada és AMAIUR, opció clarament progressista que aplega un ampli ventall d’organitzacions. Catalunya també ha votat diferent de la resta de l’estat, marcant una voluntat irreprimible, si bé la distància amb les formacions estatals és menor, i si bé l’opció majoritària és menys distant de la guanyadora a l’estat (PP) en molts aspectes ideològics. La meva pregunta és, si a Catalunya hagués passat com al País Basc i la majoria dels partits independentistes i/o més progressistes haguessin optat per entrar al joc, i/o per entrar-hi plegats, què hauria passat?