marginàlies

Jaume Santandreu i Sureda fa avui 80 anys, 44 dels quals dedicat absolutament a l’exclusió socials més severs de Mallorca i 48 a la literatura. Ho ha celebrat amb familiars i amics a Can Gazà, el casal on viu amb una vintena d’exclosos per als quals fa de coc i de síndic.

Jaume Santandreu s’estrenà com a escriptor publicat als 32 anys amb “Dos pams d’home”, un recull de poemes que, segons ell, “brosta de la innocència de definir el credo de ma vida amb la innocència de pensar-me que els principis que proclamava amb força iniciàtica els acabava d’inventar tot cisellant-los jo mateix al taller de la història”.

Vuit anys més tard, coronant els quaranta, Àfrica el prengué per sempre més i l’ajudà força a fer la fosca que necessitava per trobar els llumenerets que asseguren camins i camades, experiències que reflectí a “Els negres ajuden a fer fosca”.

En fer els cinquanta anys presentà “El cos de l’estimera”, segons Guillem Cabrer, “un llibre de perspectiva testimonial per poder avaluar els canvis, metamorfosis, transubstanciacions, que han enriquit l’itinerari del poeta”.

L’amor de cos que us tenc,
estimadíssims meus,
és un amor carnal.
És un amor d’instints.
És un amor
d’encalentida ardenta,
gairebé de perpètua
i nova enravanença.

Finalment, celebrarà els 75 anys fent un viatge llarg tot deixant-se esgarrifar per les rampes de la mar, aquesta mar gran que tant el crida, que tants calfreds li genera i tants estremiments li regenera. D’aquest viatge en retornà ben proveït de versos agraïts que encara romanen inèdits, “La mar esgarrifa rampes”:

Vaig somniar
i somnii, encara ara,
que som
un vaixell que solca
la meva terra.
Tota la terra.

Que siguin molts més anys amb salut, poesia i República, mestre!