DE L’ABJECCIÓ A LA DESESPERANÇA

“No ens enganyem: Madrid està a una hora amb avió i a cinc hores amb cotxe”; “no estem parlant d’una presó al Vietnam ni en un país tercermundista”. Així s’expressava avui dematí Xavier Garcia Albiol en el programa “Els matins de TV3” en preguntar-li què en pensava de l’apropament dels nostres presos polítics a presons principatines.

Dient això, Albiol ha palesat que la seva inveterada abjecció no té sostre i el fa rodolar pel fang de la més profunda de les iniquitats. És la toxicitat que no es cansa de deixar anar la millor llacor perquè creixi la intolerància més esponerosa que obre el portam de l’odi. El menyspreu que manifesta per qui no es replega al seu desacomplexat autoritarisme esfereeix, de la mateixa manera que posa els pèls de punta el migradíssim dipòsit de coneixement que maneja.

Ha hagut de ser Txell Bonet, la companya de Jordi Cuixart, qui l’ha posat a lloc de manera exemplar: “Convido en sr. Albiol a acompanyar-me a fer el viatge de 1.300 km d’anada i tornada, amb el meu fill d’un any. Aquesta serà la setmana 34 que ho farem: 44.300 km. No és una qüestió humanitària, ho recull la Constitució i la Convenció dels Drets dels Infants”. I també: “L’acostament té a veure amb les normatives de l’estat i més ara que la instrucció acabarà. Ells han anat tres vegades a declarar i nosaltres, 34 vegades a veure’ls”.

Implacable. Digníssima.

Gairebé al mateix temps, els membres del nou Govern espanyol prometien o juraven el seu càrrec davant el rei borbó. Malgrat la presència majoritària de dones, em sembla un govern trist, destrempat, com si fos tan conservador com el sortint i, sobretot, desesperançat, acollonit. Sembla fet a posta per certificar que res no canviarà quant a la catalanofòbia grimpant a l’estat espanyol. Clar que li podem donar els 100 dies de cortesia; i 200; i 400… de cortesos hem demostrat a bastament que ho som en excés.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *