plou a les finestres
Ahir, al comiat de l’Anna, a Centelles, l’Elisenda – la seva germana – li dedicà aquestes paraules: (segueix)
PLOU A LES FINESTRES, NEU GLAÇADA EN EL MEU COR.
ESTRELLES FREDES DE NEU GEBRADA,
LA BOCA ENTRE OBERTA, ESPESSA ALENADA.
ET SENS INGRÀVIDA, NO SENTS EL COS.
Entre ales blanques, movent els flancs, quatre àngels miren, quatre àngels t’esperen, te’n vols anar.
BUSQUES SILENCI, BUSQUES LA CALMA,
PLORES I RIUS JA VEUS LA LLUM,
VEUS L’ESPERANÇA, SENTS LA QUIETUD.
LA PAU DE LA IMATGE PERFECTAMENT SILENCIOSA, DE LES VOLVES DE NEU SANÇANT PER A TU.
Entre ales blanques, movent els flancs, quatre àngels miren, quatre àngels t’esperen, te’n vols anar.
SOROLLOSES LES ALES TRENQUEN EL SILENCI,
CEL AMUNT DANSES AMB ELS PEUS NUS.
CAP PARAULA A LA BOCA, UN SOMRIURE ALS LLAVIS,
BRILLANTS ALS CABELLS DEIXATS ANAR.
LLUM BLANCA.
JA ETS MOLT LLUNY.
Entre ales blanques, movent els flancs, quatre àngels miren, quatre àngels t’esperen, ja no hi ets, te n’has anat.
Elisenda Garriga, novembre 2011