miozz mirades

CULTURA PARTICIPATIVA i REIVINDICATIVA  (segueix)

CULTURA PARTICIPATIVA i REIVINDICATIVA

Hi ha moltes formes d’entendre la cultura. I moltes formes de fer política cultural. En Jordi Dauder, actor badaloní mort recentment, qui fou  reiteradament premiat per la seva trajectòria en el cinema – Premi Goya inclòs – defensava la cultura com a eina de transformació social. Ho hem pogut recordar aquests dies en els actes d’homenatge popular i ciutadà que se l’hi han dedicat. Actes que han volgut destacar la vessant de compromís social de l’actor, recordant la seva tasca veïnal al barri de Sant Crist de Can Cabanyes, i molt especialment la seva contribució a la creació de l’escola Llibertat. Una escola que encara ara és model en alguns aspectes ideològics, com ho és la seva forma de promoure la cohesió social i la igualtat d’oportunitats en l’accés a les activitats culturals i extraescolars entre l’alumnat  procedent de diferents realitats socioeconòmiques.

La cultura és una inversió en valors i en oportunitats, una contribució essencial a la formació de les persones i les societats. Invertir en educació i en cultura, i fer polítiques adequades en aquest sentit influeix decisivament en el comportament i les expectatives de generacions senceres. Entenent que cultura no és només l’espectacle o la dinamització que es contracta a cop de talonari, sinó sobretot la que es cou dia a dia en centenars d’espais escampats arreu de la ciutat (colles, cors, ateneus, centres, associacions, clubs, tallers, cercles…) que practiquen cultura participativa i popular des d’una tasca basada majoritàriament en el voluntariat. Al voltant de la cultura participativa es generen xarxes i vincles, compromís social i sentit de pertinença, i s’arriba a la diversitat ciutadana i veïnal. Aquest any hi ha dues entitats que celebren aniversari rodó: l’Orfeó Badaloní (90 anys) i la Colla Gegantera (25 anys). Sense elles i tots els qui n’han format part, la ciutat s’hauria perdut moltes coses. El seu altruisme ha dibuixat part del llegat cultural de la ciutat. Ara l’ajuntament de Badalona vol imposar una política de pagament, promovent el lloguer i cobrant pels espais públics a les entitats que sense ànim de lucre en fan ús. Sense tenir en compte ni la seva funció a favor de la cohesió social, la promoció de la cultura entre les classes populars, o l’impuls de la participació ciutadana (tots ells factors claus per a viure en democràcia i llibertat). Així ho denuncia el manifest de solidaritat amb el Cercle Artístic de Llefià (a qui s’ha deixat al carrer), manifest al que us convido a sumar-vos-hi (http://llefia.org/blog/cercleartistic/). L’espai públic ha d’estar al servei del poble, i l’altruisme cultural i social mereix suport i no pas traves. Celebro la creació d’un àmbit de treball dedicat al Pla d’equipaments dins la Taula de Cultura: cultura participativa i reivindicativa!