el retorn
Hola
floretes! Quants
dies sense dir això !!! Com esteu totes ? Desitjo que bé. Ja
veieu com començo: ja sóc aquí! en plan presidenta! ja tenia ganes de dir-vos
aquesta mítica frase… He
tornat, si , he tornat de les meves llaaaaaaargues vacances. Què bé! Tot l’estiu sense xafogor, a la
Cerdanya, i una setmaneta a Irlanda amb la família i altra al Pirineu francès
amb el meu home. Ideal…
Estar
sense marit, sense filles, sense comunitat, sense facebok, sense correu
electrònic, sense telèfon (sols el mòbil), sense ADSL, … i viure el silenci,
la pau del meu carrer empedrat, de la cada de pedra i fusta, del veïnat escàs i
ja gran…. I fer el que volia i
quan volia… Un regal!
He
pintat vidre, molt. I he participat en dues fires. Tres dies al carrer en plan
artesana! I ara tinc a casa un munt de peces esperant que els meus amics i
coneguts les vinguin a comprar per a fer regals únics i artesans! (ejem! Noteu
la indirecta?)
Aquests
darrers dies de setembre són els que la gent ha trobat més estranys. Què fa la
Teresa? Com és que no para a Badalona? Tothom en la seva normalitat i jo encara
amb la meva anormalitat! Ara poc a poc posar-me al dia: de correus, de
missatges, de trucades, de petites o grans feines… Donar-me temps i
proposar-me viure tot l’any com aquests mesos: feliç, en pau, serena…
Plena.
Desitjo
que esteu bé. Ja anireu rebent notícies meves, i escrits… com sempre!Us
adjunto un parell de peces meves, a que fan goig?
I
com sempre
Un
petó, un somriure i una abraçada!
(adjunto totes les peces que ha anat enviant aquests dies, en els documents adjunts)