marginàlies

L’estafa de la Transició (Cap on es transitava? En quin temps? Com?) passà de llarg –interessadament- pel sistema judicial, raó per la qual aquest pilar essencial segueix instal·lat en el llimbs o en els aiguamolls pudents del franquisme. Aquest sistema, avui ha fet vaga; millor dit, els jutges i fiscals, n’han feta de vaga, demanant més recursos, bàsicament econòmics. No he sentit que també reclamessin canvis profunds, com per exemple, que alguns partits polítics deixin de presentar candidats a les més altes instàncies del poder judicial.

Alemanya, en concret el Tribunal de Schleswig-Holstein, ha tornat a denegar l’extradició de Carles Puigdemont pel delicte de rebel·lió. Dissortadament, ni aquesta decisió ni la presa per Brussel·les fa unes setmanes, no ha obert cap debat en profunditat i assenyat en els inefables i castissos “mentideros” polítics de la “villa y corte”. Contràriament, han estat molts els que han insultat i menyspreat les justícies belgues i alemanyes. I aviat ho faran amb l’escocesa. I mentrestant, els presos polítics, els nostres presos, segueixen engarjolats sense haver comès cap delicte.

En paral·lel, el triangle Rajoy-Sánchez-Ribera, enrabiats perquè la majoria independentista del Parlament de Catalunya no ha elegit el president de la Generalitat que volien ni aquest els consellers i conselleres que els convenien, es revengen mantenint el 155, entre d’altres mesures repressives, com el canvi de l’article del codi penal referit a la rebel·lió perquè la violència no sigui condició sine qua non. Perquè són constitucionalment demòcrates, clar. I tots tres, en un sentit o altre, sense conèixer de res el Molt Honorable Joaquim –Quim- Torra, l’insulten i el denigren. Perquè són educats, tolerants i delicadament solidaris, of course.

I tanmateix ni els jutges ni els constitucionalistes espanyols se’n sortiran. I ho saben. I bé, que ho saben. I no saben com se n’han de sortir si no és generant inquietud, por i, en definitiva, odi.

Sort que el meu preceptor m’ha fet un retrat magnífic, esplèndid. Ha sabut treure el millor de mi.