L’ÀNIMA I LA NOTA

El meu preceptor assisteix curull d’emotivitat i seny a la mort d’una de les dues repadrines que ha pogut conèixer i que li han aviciat els quatre anys i set mesos esplendorosos que té. És la primera mort que viu de prop i en vol saber tots els detalls, del traspàs i del cerimonial que se’n deriva.

En explicar-li que un cop que morim ens solen enterrar –tot i que la incineració de cada dia és més acceptada, se l’adverteix- et mira severament amb els seus ulls de mar i t’enrostra que si ho feim així, soterrant, no podem assegurar ensems que ens anem al cel, en deixar aquest món. I en veure que se’n va tot decebut i remugant qui sap què cap a l’habitació de les juguetes, hom entén que no és el moment de fer-li a saber que ho deim de l’ànima, que se’n puja al cel. I de l’ànima encara en sap poc, tot i que intueix que en saber-ne el que cal, ho considerarà tan obvi que amb dues passades ràpides pel magí, volta i volta, tindrà ben assumit el concepte.

Entén perfectament la pena que sent sa mare, el meu mestre, perquè ella va créixer amb la padrina i d’ella només en recorda i encara rep amorositat il·limitada. Es fa càrrec que estigui trista i per això, avui, de bon matí, havent berenat de llet amb cacau i dues magdalenes, sense més ni pus i amb determinació, amb retolador verd li ha escrit en un foli i amb lletres majúscules, les que més domina sense que ningú les hi hagi ensenyat –ja fa provatures amb la lletra lligada però considera que encara no ho fa bé- una nota breu i definitiva: “Mamà, no passis pena per la padrineta”.

Un cop acabada la nota, ha anat a cercar la caixeta amb la cadena d’or que li regalà la seva repadrina morta i l’estoig dels seus xumets, que guarda gelosament com si contingués les taules del coneixement, i ha demanat a sa mare que fes una foto a aquella composició, a aquella natura tan viva com la seva mirada que no deixa mai de trescar per trobar. Havent-la fet, ha recollit els tres elements i els ha desat en lloc segur en la seva habitació on tot ocupa el lloc que ha d’ocupar, dient que ho tenia ben gelós, allò.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *