miozz mirades

S’acaba l’estiu i aviat començarà el curs escolar, un nou curs en què totes les famílies de Badalona haurien de gaudir de la gratuïtat dels llibres de text, gràcies al “Xec-llibre” segons la promesa electoral feta pel Sr. Garcia Albiol, que es va passar tota la campanya compremetent-se a accions molt directes i concretes, enfocades a tocar les emocions neuràlgiques dels votants en temps de crisi.  (segueix)
Les seves promeses electorals s’afronten  ara a la realitat, deixant al descobert que, tal com alguns denunciàvem, allò eren realment mentides dins d’una campanya totalment demagògica. I fins i tot populista, malgrat tractar-se d’un partit tradicional i elitista. Setembre és a la cantonada i toca fer una gran despesa en llbres mentre l’alcalde no diu com els pensa pagar, i comença a buscar excuses, tal com va informar a principis de juliol  el diari El Punt . L’expectativa davant aquesta promesa es pot girar en contra l’actual govern, i deu ser per això que s’afanya tant a fer força soroll mediàtic per cada dit que mou, i talment com si tirés  carnassa a les feres afamades, es dedicaa a distreure el públic amb trucs d’il·lusionisme .

No entro a valorar ara i aquí el dret o la conveniència de la gratuïtat dels llibres de text, el negoci de les editorials, ni les mesures de socialització emprades per molts centres educatius. Aquest pot ser tema per a un altre apunt.

El que valoro ara és que molts vots obtinguts per Garcia Albiol són en resposta al seu estil de campanya farcit de promeses contundents, entre elles, com a destacables per la seva repercussió en l’economia de les famílies:

– llibres gratuïts,
– places de llar d’infants per a tots els veïns de Badalona
– privilegis per als veïns de Badalona (dit així en genèric, se suposa que són tots els veïns, ja que veí és:  2 1 m. i f. [LC] [AD] Persona que habita en un mateix municipi, barri o casa que una altra. 2 2 m. i f. [LC] [AD] [DR] Persona que té domicili en un municipi., però ja s’ha vist que parlava d’uns veïns per sobre dels qui ell considera “no veïns”, i que li cal una maniobra per poder posar aquesta línia divisòria)

Promeses impossibles, unes per raons legals, d’altres per raons econòmiques. Però ell les va fer, es va passar mesos, anys, dient que quan ell fos alcalde faria això i allò. I una bona part del poble votant se’l va creure. I ara davant la impossibilitat d’acontentar aquestes expectatives sembla que hagi posat en marxa un sistemàtic pla per distreure l’atenció “fent veure que”, fent ús, com va fer en campanya, del seu poder de convocatòria mediàtica. I ho fa en dues línies d’acció:

– donant categoria d’accions innovadores i contundents a mesures habituals que fan tots els ajuntaments i han fet també els governs anteriors (en Marc Ustrell en parlava a principis de juliol, en aquest article a Público, “L’estil d’aparador de Garcia Albiol”)

– inventant propostes desaforades, que no podrà tirar endavant per la seva complexitat administrativa i perquè difícilment obtindrà suport de cap força política per fer-ho. Un bon exemple, la darrera, que té a veure amb la seva promesa de “prioritzar els veïns de Badalona alhora de donar ajuts socials”. Com que veïns ho som totes i tots, ara s’ha hagut d’inventar un subterfugi per marcar la diferència entre els veïns “de sempre” i “els altres”, els que sembla que fan nosa al PP. La proposta en concret és:

– dividir els veïns de Badalona en dues categories, segons els anys que fa que viuen a la ciutat. Ara s’ho ha inventat per poder escatimar les beques de menjador a les famílies que, encara que passin fam, faci menys de 5 anys que s’han instal·lat a Badalona. No ha dit res de si aquesta categoria de “veí de menys de 5 anys” impedirà accedir a altres serveis públics. Tampoc de com s’articula una mesura d’aquest tipus en relació a la legislació vigent. Més enllà del que comporta, èticament, jugar amb el menjar dels més desfavorits i posar traves a l’acollida de les famílies que decideixin traslladar-se a viure a la nostra ciutat, i més enllà de com és de lamentable que entrat ja en el govern el Sr. Garcia Albiol segueixi amb el mateix estil demagògic i amb llast xenòfob, aquesta és una mesura que es desacredita per si sola.

I mentrestant la llista dels llibres per al nou curs escolar és damunt la taula de cada família. Damunt la taula de cadascun dels  prop de 22.000 escolars d’educació primària i secundària de Badalona, que esperen la implantantació d’ aquesta mesura a partir del curs 2011-2012, tal com ell va prometre que faria si sortia escollit alcalde.

Qui els pagarà? (guardeu les factures!)