EL PES AL BESCOLL

Res de nou i tot vell. Les passes i tot ja han estat donades encara que ningú no recordi on es varen donar i cap on es dirigien, si és que anaven cap enlloc. I les llàgrimes neixen revellides i sense sal; llàgrimes insípides que davallen la galta com si fessin un jornal de feina esclava. Llàgrimes que voldrien plorar un somni que ha fet mal, que ha fet carn; que no hauria d’haver-se constituït mai perquè s’assemblava massa a la realitat que se’ns imposa. Experts en desconstruccions ataquen el reialme oníric perquè s’imposi l’imperi de la porqueria. Se sent intensa l’olor de la descomposició dels jocs de cartes i de mans; la desintegració dels valors que esculpien les virtuts. Els facinerosos s’han fet seu el parc infantil i els amants no es volen amotinar. Tanquen les parròquies als vagants i els bancs rescatats per la ciutadania més alienada els cedeixen els vestíbuls per dormir la droperia i s’ho cobren amb les comissions més abusives. Res de nou i tot vell: les reculades amb bastonades es presenten com els grans avanços en democràcia i drets, i els intel·lectuals més de couché aplaudeixen totes les repressions amb els vestits més exclusius. Els purgadors i els ricinaires controlen tot lo nou perquè no maculi lo vell.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *