marginàlies

L’Advocacia de l’Estat, en un atac de supremacisme lingüístic morbós ha presentat un recurs contenciós administratiu contra l’acord del ple de l’Ajuntament de Pollença del 22 de febrer, d’aprovar les subvencions als comerços que volguessin emprar el català en la seva activitat bé i en rètols o en minutes de restaurants, entre d’altres. En què fonamenta el recurs? En què considera que es promou “l’eliminació del castellà”. Fa vint anys que aquest ajuntament  manté aquestes subvencions i com tothom sap i per això a Pollença el castellà és residual.

Aquesta advocacia estatal també vol dur a la barra l’Ajuntament de Capdepera -que des de fa deu anys convoca aquesta mena de subvencions- per les mateixes raons. En la mateixa línia, el Consell de Mallorca vol destinar enguany 250.000 euros a promocionar el català en el comerç. Que es prepari per rebre el zel lingüístic supremacista estatal.

En paral·lel, fa uns dies el PP del País Valencià va crear una plataforma amb un lema molt més que inequívoc: “No + adoctrinamiento en las aulas”. Per això obriren un web en el que es poden denunciar anònimament professors “adoctrinadors” amb l’objectiu de demostrar “les problemàtiques” que genera aquest inventat adoctrinament.

És evident que aquestes tres extraordinàries iniciatives afavoreixen, i molt!, la cohesió social i valoren en grau superlatiu l’escola pública. Exemplar. Igualment, és evident que aquestes tres accions són rèpliques del terratrèmol amb epicentre al Principat. Així, qui pensava que la repressió ferotge contra el Principat no sortiria d’allà, anava ben equivocat. Érem multitud els que clamàvem que el procés emancipatiu principatí anava de drets i de llibertats i no circumscrits únicament allí, i n’hi havia que ens consideraven tronats. Ara ho toquen amb les mans i encara els costa oposar-s’hi.

Dissortadament, tindran moltes més oportunitats de veure com la dreta que governa l’Estat espanyol –i la que emergeix amb força segons les enquestes- cada dia que passa és més de dretes, intractable i pegadora. I que abomina les perifèries administratives, socials i polítiques; i les llengües que no són la seva; i que volen esquarterar el català per tumultuós, rebel i adret.

Per tant, ara és l’hora de ser-hi, de no deixar passar ni un atac, ni un greuge; de combatre amb força mancomunada aquests intents d’adotzenar-nos, de retornar-nos a les tàvegues del dictat i de l’unicisme.