miozz mirades

un bloc de maceració lenta (el bloc de la Dolors )

hanan

Aquest setembre farà 20 anys, i en fa 9, haver d’estudiar l’ESO en un idioma desconegut no la va aturar. Amb el batxillerat acabat, la Hanan dedica actualment la major part del seu temps al voluntariat entorn l’esport que l’apassiona: el Korfbal. És jugadora de l’equip de sèniors i entrenadora de l’equip de cadets , del pre infantil i l’infantil. Els seus preciosos ulls, molt expressius, es mengen la pantalla quan ens parla des del documental Moviments GLOCALS, on n’és una de les protagonistes. Aquests dies podeu trobar-la, qualsevol tarda a la Plaça Trafalgar, amb la gent de La Rotllana. (segueix)

Després de 4 mesos d’haver arribat a l’Institut Barres i Ones i haver observat amb curiositat aquell esport estrany on noies i nois jugaven plegats, es va decidir a provar-lo. I ja no ha deixat mai de jugar-hi. Contenta i orgullosa d’haver jugat a la Copa Catalana, el que més la satisfà, però, és la seva tasca d’entrenadora. Entre els seus entrenaments, els partits i la tasca d’entrenadora té ocupades moltes hores a la setmana.

Està pensant en fer un Cicle Formatiu, potser es voldrà dedicar al Turisme. Al principi, quan va arribar amb 11 anys, pensava que no podria superar-ho. La tristesa per ser lluny de Tànger i de tot el que hi havia deixat, més les dificultats per estudiar en un idioma diferent semblaven un mur insalvable. Però no va ser així. El català li resultà molt més fàcil, d’entrada, perquè ja sabia francès. I té un record molt entranyable per al Quim i la Lluïsa, els seus profes del TAE: reconeix que en molt poc temps se’n va sortir amb les llengües – el castellà, un cop saps català, és molt fàcil! – i que apuntar-se al Korfbal va ser la seva millor inversió: això l’ha ajudat a conèixer gent, a agafar seguretat, conèixer altres llocs del país, fer amics…

Ara com ara no té encara massa opinió política, hi ha coses en les que encara no s’ha aturat a pensar, només sap que ella no ha tingut mai cap problema per ser nascuda a Tànger i viure a Badalona, com no n’ha tingut per jugar un esport amb nois i noies barrejats, malgrat ser musulmana. No hi ha res que li faci pensar en l’existència de cap xoc cultural, la seva família l’ha ajudat, amb la permissivitat, a obrir-se portes en aquest món esportiu, i creu que de la mateixa manera que ara no porta mocador i vesteix amb roba d’esport sense cap problema, tampoc tindrà cap problema quan decideixi posar-se el mocador, cosa que està segura que farà.

La Hanan és un exemple dels joves que sí estudien i també s’impliquen en la societat, des de l’associacionisme. Que sí aprenen l’idioma del país – en haver vingut d’un altre –  i també dediquen hores del seu tempa al voluntariat actiu, en aquest cas esportiu.

Una bona jugadora, una bona entrenadora, una excel·lent conversadora, una simpàtica mostra dels joves sí i també (per contraposar-ho als ni ni)


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.