marginàlies

El meu preceptor hagué d’acudir ahir d’urgència al metge perquè li feien mal els ossos del cap, així ho digué als pares, que s’esveraren, naturalment, perquè no és gens espantós. Està molt constipat, el prefecte, i no hi ha manera que esvaeixi el moc, substància poc agradosa i prou metzinosa si no troba la sortida i volta sense control pel cap i pels pits. Després d’una exploració acurada es descartaren afeccions importants i pogué tornar a casa amb la recepta d’un xarop que li deixaria el cap sense opressions i amb els ossos sense mal, com li digué gairebé textualment la segona doctora.

Val a dir que en quatre anys i mig, el meu mestre, afortunadament, ha mantingut una relació molt esporàdica amb els medicaments, raó per la qual la presa del xarop receptat ha suposat per ell un esdeveniment de primer ordre. Per això, m’ha contat amb tota mena de detalls la visita d’ahir i m’ha assegurat que les doctores que el varen atendre ho feren de meravella, amb molta professionalitat. I en comprovar les propietats miraculoses del xarop m’ha proposat de fer-ne una fàbrica amb el joc de fustes que l’acompanya pràcticament des que es mira el món amb els ulls tan blaus com savis.

Ha estat una estona a fer-ne el disseny i en considerar que era prou eficaç  en un instant l’ha tingut muntat. Li ha donat el vistiplau i m’ha demanat què en pensava. Clar, una fàbrica excel·lent, bon mestre. El seu germà de mig any, amb qui comparteix mestratge, també ha aprovat el projecte. Tindran xarop guaridor sempre que el necessitin i en quantitat industrial, no cal patir.