marginàlies

Qui dubti a aquestes alçades que l’Estat  i els que el dirigeixen amb totes les males arts del món no tenen emproats els catalanoparlants amb l’afany gens dissimulat de reduir-nos a reserva, que s’ho faci mirar seriosament. Tornen a desacreditar –i criminalitzar!- els mestres i les escoles del Principat, sobretot, però tampoc no s’obliden de les de l’arxipèlag i del País Valencià, tot acusant-los d’adoctrinament i de fer del català eina de divisió, en voler que sigui la llengua vehicular.

Fa sis anys, a l’arxipèlag, l’impresident Bauzà ja havia tret tot l’armament per desmantellar el català a l’escola després de reduir-lo a la mínima expressió en l’administració pública i de treure’l com a requisit en l’accés a la funció pública. No hi és de més recordar que el 26 de març de 2012 més de 50.000 persones ompliren els carrers de Palma per fer un sí rotund a la nostra llengua i un any i mig després, el 29 de setembre de 2013, més de 100.000 clamaren per una escola pública de qualitat i en català. Aleshores, la causa de l’escola pública menystinguda per l’impresident aconseguí prendre en una ciutadania que mai fins llavors no s’havia mobilitzat amb tanta intensitat. I fruit d’aquesta conscienciació, l’impresident va ser desallotjat del Consolat de Mar.

Ara que retornen les escomeses contra el català i les nostres escoles arreu de la catalanoparla, convé insistir que no se’n sortiran si ens feim forts; si no dubtam a defensar on sigui un model escolar d’èxit i que ha aconseguit teixir la millor xarxa de cohesió possible. I no se’n sortiran si en cap moment no reculam per molt que ens criminalitzin; si no oblidam en cap moment que els atacs a qualsevol punt del territori del català és un atac global. I si tenim ben present que voldran esquarterar el català, dividir-lo amb l’única intensió d’afeblir-lo, de reduir-lo a gruny tribal.