marginàlies

Ja fa 210, de l’aixecament de la ciutat de Madrid contra els francesos; o més precisament contra Napoleó i les seves dèries expansives. I contra el general Murat. I contra els mamelucs, els antics esclaus convertits a l’islam que servien califes i soldans durant l’edat mitjana i que acabaren ajudant Napoleó Bonaparte. Servint-lo, portaven turbant blanc rematat amb un barret verd i pantalons vermells, i eren talment penjadors d’armes, car portaven trabuc, simitarra, dues pistoles, un punyal i una maça o destral a la sella de la muntura. Valga’m Déu! Des que la vaig sentir per primer cop, la paraula mameluc m’ha cridat moltíssim l’atenció. La trob punyetera, canalla, amb un punt de desfici gens menyspreable.

Clar que els madrilenys recorden molt més Pedro Velarde i Luis Daoiz que, desobeint les ordres del capità general de no intervenir en la revolta popular, en feren part. En les lliçons d’història del temps de batxillerat ens en parlaven prou, del 2 de maig; com si fóssim madrilenys, efectivament. Del 31 de Desembre ni paraula, clar.

No sé si li diuen “diada” a aquest 2 de maig, la gent de Madrid, ni si és sentida per tots de la mateixa manera, però per si de cas els desig una bona diada.

Per mi, tanmateix, aquest dos de maig és molt ple perquè el meu segon net fa mig any. Un altre preceptor fins a d’alt de tendresa sàvia que em fa viure totes les lletres de l’existència. Per tu, Jaume, ens cal encimbellar-nos a tots els somnis.

Veig també que el dos de maig se celebren dos dies internacionals, el primer contra el bullying, o assetjament escolar. Alerta, que un de cada tres nins reconeix que en la seva classe es donen situacions d’aquesta índole. I em fa l’efecte que no ens ho prenem gaire seriosament, això de les humiliacions escolars, com si d’aquestes actituds no en nasquessin altres bestieses.

El segon dia internacional m’ha fet certa gràcia, ho reconec: de les tonyines. Es tracta de conscienciar, segons l’ONU, sobre la importància de millorar la salut dels nostres oceans i assegurar una gestió sostenible dels recursos marins, com és el cas de la tonyina de la que clarament depenem per a la nostra pròpia subsistència.

Dels mamelucs a les tonyines, tot passant per la mirada mestra del nét que fa sis mesos, vet ací les llinyes personals d’aquest 2 de maig que ja es colga.