miozz mirades

Hi ha metodologies que els passa com a l’Ou de Colom,
que quan se’n coneix l’artifici es consideren fàcils o fins i tot
simples. Són com descobrir la sopa d’all, però revestida d’elements que
la converteixen en alta cuina. He tingut la sort, en els darrers anys,
de viure en primera persona les entranyes de dues metodologies tan
revolucionàries com el descobriment que la terra és esfèrica i no plana: l’APS
(aprenentatge servei) i els PEE (Plane educatius d’entorn), que aporten el treballa i aprenentatge en xarxa. He tingut també
l’oportunitat de contribuir a l’establiment de sinergies entre totes
dues. Una suma d’un alt poder transformador que converteix la metodologia en cultura,i  que
demà serà motiu d’una taula de debat a les 3s Jornades d’intercanvi d’experiències d’APS.

(segueix)
En
general, quan es parla de treballar o col·laborar amb l’entorn, o fins i
tot de fer xarxa, tothom opina que això ja es fa des de fa molts anys,
que s’ha fet sempre. Però el punt d’inflexió que aporta el concepte d’aprenentatge en xarxa – superant el de treball en xarxa – és el que transforma les relacions de
cooperació unilaterals, bilaterals o inclús en xarxa però que no deixen de ser lineals, en relacions  on els nodes generadors són plurals, i on el saber està en la xarxa: els projectes neixen d’aquest espai
col·lectiu i qualsevol node en pot ser el motot inicial; són projectes amb visió comunitària i transformadora. És un concepte nou que troba
resistències per fer-se lloc, perquè els esquemes antics estan molt
consolidats i perquè cedir protagonisme institucional o corporatiu vol
generositat i un gran sentit comunitari (avantposar els objectius comuns als propis de cada organització). La contribució que ha fet en aquest sentit Gené Gordó i Aubarell, actual cap del Servei Escola i Entorn del Departament d’Educació i autora del llibre “Centros educativos, islas o nodos?, Los centros como organizaciones red”
és fonamental. Ella és qui aquesta tarda coodinarà la taula
d’experiències “Treball i aprenentatge en xarxa”, dins les jornades
d’APS, on es presentaran els projectes Cicerone del PEE Hospitalet del Llobregat, Expliquem contes del país on vam néixer, a Badalona, del PEE La Pau, i Xarxa Solidària de l’Escola Voramar de Barcelona.
Amb l’Aprenentatge Servei pot semblar que es tracta del voluntariat
que s’ha fet tota la vida, o dels Camps d’Aprenentatge reglats; però
aquí també existeix un punt d’inflexió que revoluciona les arts
antigues: es tracta d’una relació bidireccional per se, on sempre hi ha d’haver aprenentatge a través del servei, i servei a través de l’aprenentatge,
on sempre tothom ha de rebre i donar, i hi ha d’haver una reflexió
activa sobre les necessitats a què es respon i sobre el procés personal
de guanys en l’experiència. És una eina molt potent, d’un alt valor
educatiu i transformadors, contrastat arreu del món, i d’una gran eficàcia comunitària,
ja que aporta beneficis concrets per resoldre necessitats detectades.
Educa, a més, en valors de participació, compromís cívic, sentit de
pertinença, solidaritat…valors de plena ciutadania.
Barrejar les dues metodologies, APS i PEE, ens trasllada a una altra
dimensió. Us en parlava a “el gust d’aprendre en xarxa“, referint-me
precisament a una de les experiències que es presenten, i que he
seguit ben d’aprop.
Aquí, a més, podeu ampliar les referències documentals sobre l’alt poder
transformador d’aquest tàndem metodològic: és molt recomanable
llegir-lo!
M’ensumo que aquesta tarda la taula de debat sobre treball i aprenentatge en xarxa relacionat amb l’APS aportarà elements de trasnformació que tindran la seva trascendència…