miozz mirades

un bloc de maceració lenta (el bloc de la Dolors )

pregó de rebuda de la flama del canigó a badalona 2010

Un problema que no encerto a desxifrar m’impedeix adjuntar l’arxiu amb el pregó de rebuda de la Flama a Badalona, pronunciat per en Pere Salvadó, a l’apunt on en parlo. Així que el transcric directament.

Abans de res: un agraïment, una consideració i una indicació.

 

Gràcies Festa Nacional dels Països Catalans, gràcies Badalona Bèsties de Foc. El pregó és per a mi, un honor i un privilegi.

 

No sé si el seny s’imposarà  i no tornaré a fer aquesta plaça, però encara que podria no fer-ho, faré bondat i no diré allò de “Visca la Terra i mori el Borbó”.

 

Ah! i quan acabi, aixecaré la mà per convidar-vos a fer un sorollós “visca”, i si us he agradat dediqueu-me un aplaudiment.

 

Seré breu, el temps apressa,  la nit no és llarga i s’acosta l’albada.

 

 

Badalonines i badalonins, catalanes i catalans.

 

Avui és vetlla de Festa, de la festa més grossa de tots aquells que parlen, s’anomeni com s’anomeni, català.

 

Celebrem dons la nostra Festa.

 

Fem cremar les nostres fogueres aquesta nit. Ocupem tots, carrers i places amb les nostres revetlles, com hem fet sempre. I per una nit, aquesta, prenguem el lloc que cada cap de setmana ocupen el nostres joves i la nostra canalla.

 

Fem tronar i espetegar la nit, i això sí  amb seny i respecte, omplim la nit de llum i de soroll.

 

Ompim el pap de mam i de coca.  Farcim els nostres ventres del gust de la festa.

 

Saltem la foguera, untem-nos cara i cos amb les seves cendres, inhalem els seus fums, fem propici un bon estiu, una bona anyada, un bon cos i un bon esperit.

 

Fem l’amor, estimem-nos a mar i amuntanya, fem-ho fins a l’albada.

 

Gaudim, fruïm i cremem per deixar enrere.

 

Cremem el Decret de Nova planta que posà fi a les nostres llibertats.

 

Cremem Tractats i Directives Europees que han fet sucar i de valent constructores, farmacèutiques, bancs i caixes, que han deixat sense feina la nostra gent, que han retallat el sou dels que encara treballen i que aboquen els nostres avis a la misèria.

 

Cremem lleis i mals governs que capitalitzen els beneficis i socialitzen els mals, que ens deixen mà al davant i al darrera, que ens treuen el pa de sota el braç, que ens volen fer pagar a tots els plats trencats.

Que sigui a la nostra, a la catalana, que cadascú pagui el que és seu.

 

Cremem Monarquies, Tribunals Constitucionals i Constitucions que no respecten el just Dret nostre a decidir, que ens prenen el que és nostre i que amb l’excusa d’una solidaritat territorial malentesa ens pelen les ganes i les butxaques.

 

Gaudim de valent.

 

I que la flama de les nostres fogueres ens doni llum i força, que s’escampi pels nostres cors i ens faci forts i valents per dir No i per dir Visca.

 

I que tots aquells que ens manen i maneguen, farts de foc, mam, ball, coca i sexe, en el son reparador i el dormir comencin per fi a veure-hi clar.

 

I que amb l’esperança del savi Deulofeu, arribi ben aviat allò que vol dir el 2029.

 

Espanya estigues alerta!

Catalunya no dorm, vetlla!

 

Visca Badalona!

Visca la Terra Lliure!

Visca la festa Nacional del Països Catalans!

 

Pere Salvador.

Badalona, a 23 de juny de 2010.

 

 


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.