LA FESTA MÉS AMOROSA

En Pau, el meu preceptor, quatre anys i mig, ha celebrat enguany el seu quart Sant Jordi. Ja coneix bé la festa i la llegenda del drac i el sant, i ho celebra amb intensitat. A l’escola també ajuden a què pugi sentir la celebració com demanen les paraules, els versos i les històries. I també els pares, evidentment, que des que és al món l’han fet créixer a l’esguard de contes.

El dia, a Palma, ha acompanyat molt. Feia goig, al capvespre, anar de parada en parada, saludant coneguts, entre roses –moltes de grogues també a Palma- i llibres. Certament, la Diada de Sant Jordi és, probablement, la festa més amorosa, més amable i més gaudidora. I que sigui fins a l’eternitat. Encara que enguany, amb tres Jordis tancats sense motiu, l’agrura ha persistit. I tanmateix, per ells i per la dignitat que mantenen lliurada de barrots, hem fet festa dels llibres.

Enguany en Jaume, cinc mesos i setmanes, ha rebut el baptisme santjordier i el conte no podia ser altre que la llegenda del sant i el drac. Tant de bo, avançat els anys, tampoc no es pugui imaginar la vida sense els llibres, sense la lletra; sense els intersticis dels versos i les històries que ens modelen el caràcter.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *