Publicat el 8 de desembre de 2012
T’apropies dels meus somnis
T’apropies dels meus somnis.
Envaeixes la meva ment,
no vull que posseeixis,
els meus sentiments,
Ets tu qui m’empeny,
vols guanyar-me?
No em deixo.
Serenament retorno a la meva realitat, respiro, aixeco un mur, no vull que entris més als meus somnis. Protegir-me Entren, com fantasmes en penombra, els teus mediadors a conciliar-nos.
Fas trampa. No tenim res més a conciliar.
T’has ficat al pati de casa, furtivament, estàvem de festa i de cop la música s’ha aturat… Em volen aconsellar, malament i a deshora, massa tard per tu, que parléssim…
No hi ha res a parlar.
Et vas ficar al meu pati i es va aturar la festa. Convidats inquiets, molestos, poc a poc han anat marxant, s’ha fet el silenci i les llums s’han apagat.
La revetlla s’ha acabat! M’en haig d’anar.
Deixar aquesta casa, el pati, i anar-me’n.
Comparteix això:
Deixa un comentari
Aquesta entrada s'ha publicat dins de sensacions i vivències per romanidemata | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent
https://www.facebook.com/permalink.php?story_fbid=467736036605466&id=338947282817676