UNA GUSPIRA D’AMEBA

Era callat, tot ell silenci,
una guspira d’ameba
però fet de lletres:
considerava que ocupant un lloc entre
les coses que tenia a l’abast
i amb prou panorames per escampar
la vista i l’alenada, tenia dret a escriure
on fos i sense cap mirament.
Deia que enfilava calfreds i que adesiara
pujava a un núvol prodigiós des d’on ordenava
les constel·lacions i veia néixer estels nous.
Era callat, tot ell silenci,
una guspira d’ameba,
i no es preocupava per l’existència
de Déu: amb Bach en tenia prou.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *