Publicat el 29 d'octubre de 2011
recomençar
el passar de les hores,
que t’acosten,
el balanceig,
els braços, que acullen, oberts.
la mirada,
reconeixes el que és ja en tu,
hi és,
en el el passar de les hores,
i
despullar-te del què va ser,
recomençar-te!
barreig de sensacions i sentiments
en la solitud, acompanyada.
Comparteix això:
Aquesta entrada s'ha publicat dins de sensacions i vivències per romanidemata | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent