marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

12 d'abril de 2018
0 comentaris

TREURE ALS MINISTRES L’ASE DEL CAP

Rafael Català Polo, Ministre d’inJustícia d’Espanya, considera que els llaços grocs són ofensius perquè a Espanya, diu ell, no hi ha presos polítics; en tot cas, polítics presos. Poc enginyós. I digué al diputat Carles Campuzano que era molt afortunat de poder lluir-lo i que no li passàs res, mentre que a d’altres polítics i jutges se’ls feien escarnis, se’ls pintava la casa i no sé quantes coses lletges més. No va sobrat de llums, aquest ministre, però la perversió li surt per les orelles, com les ganes irreprimibles d’ofendre els nostres presos polítics i, de retruc, els nostres exiliats.

Parlant d’assenyalaments, a Can Alcover, seu de l’Obra Cultural Balear, els ultres amics d’un altre ministre, Íñigo Méndez de Vigo Montoja, embruten la façana i el portal noble amb signes feixistes amb molta freqüència i en cap ocasió el partit d’aquests dos ministres han condemnat l’acte ni s’han solidaritzat amb l’entitat.

Dic que els ultres són amics de Méndez de Vigo, ministre de desEducació, inCultura i Esports, a més de portaveu del Gobierno, perquè el 21 de març de 1976 signava una carta, juntament amb altres 16 estudiants de la Universidad Complutense de Madrid, publicada al diari La Voz de Galicia, en la que justificaven la violència de l’extrema dreta: “La violència de la impròpiament denominada extrema dreta és el reflex de la seva legítima defensa davant l’assalt de grups de signe absolutament contrari, d’un marcat signe comunista”. Vaja refilet! I encara més: “Mentre la convivència pacífica universitària no sigui degudament garantida, la resposta no pot ser cap altra per part dels que volem que l’autonomia de la universitat serveixi per a eradicar la blasfèmia intolerable i les injúries grolleres a la pàtria i el rei”.

Qui ha recuperat aquesta carta, Jon Iñarritu García, senador d’Euskal Herria Bildu, es demana si aquesta carta va ser una entremaliadura de joventut. Veient la persecució que pateixen els independentistes principatins, tractats com a terroristes pel seu partit i qualcun altre,  hom diria que no, que es manté en les seves. Als vint anys defensava la violència de la ultradreta i als 62 no ha davallat de l’ase.

Contra la persecució, la repressió, els greuges als drets individuals i col·lectius, i els atacs a la democracia, seguiré lluint el llaç groc. I faré tot el que podré, si és possible, per treure als ministres l’ase del cap.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.