LES PRESES I LES EXILIADES

M’agradaria fer la migdiada, perquè pas un guster de fer-la i perquè avui especialment la necessit, però no hi ha manera: el meu veí de baix penja quadres o déu sap que fa amb un trepant que es fica a la cervellera.

Tanmateix, però, allò que m’impedeix de becainar a plaer és la decisió d’acusar de terrorisme una activista dels CDR (Comitès de Defensa de la República). L’Estat ja va amb un ou defora i no li basta treure el santcristo gros a l’hora d’atacar tot allò que parla en català o hi fa referència inequívoca. La catalanofòbia s’escampa com una taca de fuel i no respecta fronteres. L’odi va desbrocat i no s’aixeca cap mur de contenció per impedir que enverini una ciutadania –en concret la principatina- que ja no pot rebre més garrotades.

I en plena indignació retornen els noms de les nostres preses polítiques Dolors Bassa i Carme Forcadell, i de les nostres exiliades: Anna Gabriel, Clara Ponsatí, Marta Rovira i Meritxell Serret. No sé perquè però els seus noms se senten menys que els dels seus companys presos i exiliats. Per ventura és una percepció mancada de fonament, però m’ho sembla. I em fa un rabier.

Certament, ens deixam endur molt fàcilment per tot allò preparat perquè no prestem l’atenció que mereixen els seus drames. El llaç groc i tot, deixam de posar-nos per por a les tornes. I no podem ser així de miserables, no.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *