DELS BARROTS EN FAREM EINES

Llegir, avui, no allibera.
Escriure, ara, mortifica.
Amb la pensa envertigenada
vivim les ombres d’una reixa groga

L’única força que ens crida
és la nit dels alcaids,
Som el ratolí en la boca
de la rata-pinyada.

En el cel que ens estén la metròpoli
esbarts de grillons en cerca de preses.
Caminam d’esma per carrers sinuosos
plens d’ocells morts i altres cadàvers.

Com sigui, immunes a la por
refractaris al dictat
i a la nova inquisició
dels barrots en farem eines.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *