LA SOMADA EXCESSIVA DELS PRESOS POLÍTICS

I seguim… però seguim… malgrat tot, seguim.
Seguir és la ruta, el repte, la vida.
Esbalaït, entristit, tocat, solidaritzat, decidit, afermat, enfortit em cloc fins a ser puny.
Ja són cinc penes més que hem de dur a la memòria.
El silenci dels còmplices no deixa sentir el clam de la justícia.

Més que piulades són escopinades perquè, ara mateix, amb cinc persones bones i innocents més tancades, pesa molt més la tristor que la ràbia que tanmateix congria, arreplega força. Nou presos polítics és una somada excessiva per no aixecar la veu, i estrènyer les dents.

La repressió de les idees, en concret de l’independentisme, fa camí amb pas ferm, militaritzat, amb l’objectiu final de criminalitzar-les, de destruir-les. La democràcia a l’Estat espanyol està empresonada amb els nostres nou presos.
Ofec. Oi. El crit que es va engendrant. La dignitat que emergeix.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *