Els mitjans de comunicació del règim constitucional centren l’agenda periodística de Catalunya en els dossiers d’espionatge polític. La policia fa un enorme desplegament amb agents tapats amb passamuntanyes a la comarca de la Selva. Es comprova que a casa nostra hi ha la corrupció típica dels partits constitucionalistes. Però es constata també que és “caça menor”, a nivell de les nostres menors competències. Una caça menor que hem d’eradicar per esdevenir un país com els petits països europeus. Una caça menor que no afecta la columna vertebral de la societat catalana, que viu al marge d’un Estat que no és el nostre. La “caça major”, l’autèntica “escopeta nacional”, és als budells de l’Estat: a la Casa Reial, als membres del Govern d’Espanya, els grans partits constitucionalistes, a les grans empreses espanyoles.
Que es posi el focus de l’atenció mediàtica en la “caça menor” catalana no ha d’empantanar el procés sobiranista. Aquest, com una bicicleta, necessita pedalar contínuament si no vol caure. La Brunete mediàtica va fer grans escarafalls amb el retrocés en nombre de diputats de Convergència i Unió a les eleccions de novembre i donava per morta la transició nacional. Va ignorar la majoria sobiranista del Parlament i la Declaració de Sobirania va posar de manifest l’arrelament del dret a decidir.
La millor resposta a l’enfangament de la política catalana que projecten els mitjans de comunicació constitucionalistes és una nova pedalada sobiranista al “debate del Estado de la Nación”. Una moció unitària defensant el dret a decidir dels partits sobiranistes catalans demostraria la fermesa de les exigències catalanes i que la neteja de la “caça menor” no ens distreu del nostre objectiu col·lectiu. Una moció unitària reclamant la sobirania reafirmaria davant del President del Govern espanyol que la majoria de catalans no volem seguir amb l’estat actual de coses, tal com ell va afirma. Impediria que els mitjans de comunicació espanyol, que tenen una gran audiència a casa nostra, ignorin la transcendència d’un fet històric d’aquest darrer any, com va ser la manifestació de l’Onze de Setembre. Amb una moció unitària de sobirania ens reafirmariem en el caràcter de subjecte històric i polític del poble català davant la comunitat internacional, que té a Madrid ambaixades i corresponsals.
Hem de mostrar que compartim els mateixos problemes, la crisi econòmica i la corrupció, amb la resta de súbdits del Regne d’Espanya. Però que no compartim les mateixes solucions. Perquè tenim una història, una identitat i una estructura social diferent que ens dóna el dret a decidir el nostre propi futur. Perquè tenim una població conscienciada que ha mobilitzat a milions de persones que ha canviat el panorama polític del país, encara que quedin reminiscències de la corrupció constitucionalista. Perquè tenim una tradició empresarial que ens permet exportar i construir un nou model econòmic allunyat del totxo. Tenim els mateixos problemes, però tenim un futur diferent, perquè no estem condemnats a suportar la baixa qualitat institucional de l’oligaruqia que ha regit el Regne d’Espanya des de la seva creació.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!