DIJOUS VEXAT, DIJOUS GROC

Dijous d’escorcolls, de befes i d’amenaces; de manipulacions i de mentides; dijous d’excessos de dictats i de savieses asilades. Dijous magre i insultant; dijous acuitador de decències i atupador de sensibilitats extremes. Dijous de deliris, de serfs, d’esclaus, d’ilotes; dijous vexat, dijous groc; dijous de tots, dijous d’Òmnium.

Entre tanta persecució i indignitats es fan lloc els versos de la novena elegia de Bierville de Carles Riba que dedica a Pompeu Fabra, de qui enguany es commemoren els 150 anys del seu naixement:

Homes que vau mesurar i acomplir accions més que humanes
per merèixer l’orgull d’ésse’ i de dir-vos humans,
jo em reconec entre els fills de les vostres sembres il·lustres:
sé que no fórem fets per a un destí bestial.
La llibertat conquerida en l’apassionada recerca
del que és ver i el que és just, i amb sobrepreu de dolor,
ens ensenyàreu que on sigui del món que és salvada, se salva
per al llinatge tot dels qui la volen guanyar;
i que si enlloc és vençuda i la seva llum és coberta
per la tempesta o la nit, tota la terra en sofreix.

I tanmateix, guanyarem l’envit.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *