marginàlies

Jordi Cuixart, Joaquim Forn, Oriol Junqueras i Jordi Sànchez segueixen injustament tancats per pensar allò que pensen i dir-ho, i per voler el vol que volen i provar d’enlairar-se i d’enlairar-nos. Cap dia, des que estan tancats, no és ple ni ho serà fins que no siguin alliberats. Jo no pens oblidar en cap moment el seu captiveri i si no són presos polítics, que vingui un dret adret i ho vegi. I em seguesc demanant quin és el preu del silenci de tants per callar davant aquests tropells socials, polítics i jurídics. L’estesa complicitat davant l’emmorcada a gran escala de drets i llibertats esvera i dessagna.

La criminalització del català i de tot el territori i la cultura que abasta, lluny de cessar, augmenta de cada dia arriat pel Govern espanyol i tots els que li van darrera, que no són precisament elements testimonials. Els fantasmes de la inquisició, la caça de bruixes o de la persecució incessant de qui es desvia dels discurs oficial, han esdevingut bèsties desbocades que no deixen res per ver.
Avui mateix, el jutge Llarena ha denegat la sortida de Jordi Sànchez per assistir dilluns al Parlament de Catalunya i sotmetre’s a la investidura. El Govern espanyol ja li havia indicat com havia d’actuar. Considera que hi ha risc de reiteració delictiva, a més de creure que Jordi Sànchez té capacitat de revoltar la població, poca broma.

I mentre els dos Jordis, Forn i Junqueras segueixin a Soto del Real i a Estremera, tindrem la llibertat infartada i els drets luxats.