27 de maig de 2010
0 comentaris

La popularitat, la crisi i la qualitat del setè art

Per primera vegada La Sargantana ha organitzat un Sopar de Cinema, una tertúlia per descobrir tot allò que hi ha al darrere d’un film més enllà de la pantalla, de les emocions i de les històries.
Per començar vam convidat a un badaloní que fa anys que es dedica al món de la direcció, Oriol Ferrer. Aquest 2010 ha estrenat el seu primer llargmetratge “La Nit que va morir l’Elvis”, una pel·lícula que en principi podrem veure a la tardor d’aquest any. Però més enllà de la trajectòria profesional de Ferrer, el sopar va servir per analitzar, recordar i comentar què hi ha darrere de cada pel·lícula i quina és o hauria de ser l’essència del setè art.

Ens posem les mans al cap quan el centre queda orfe de cinemes (i tants que n’hi havia!), quan pel·lícules detestables omplen les sales o com molta gent entra al cinema endut per la marea consumista dels centres comercials. Però també ens emocionem davant d’escenes memorables del cinema, comentem pel·lícules que ens han marcat l’existència, fem turisme cinematogràfic a determinades ciutat i mirem i remirem aquells films que ens fan allunyar-nos de la nostra pròpia vida.
Una dicotomia desequilibrada perquè en el fons, el més important del cinema és allò que ens fa sentir. Tot i així, potser valdria la pena reclamar el que ens mereixem, si més no lluitar i exigir què volem i què no volem tenir, i si ho tenim com volem que estigui.

Amb l’Oriol Ferrer es va parlar de cinema i de tot el que l’envolta i quan es va acabar el sopar tots vam tenir clar que volem veure “La nit que va morir l’Elvis”, per interès i perquè les persones que l’han fet possible s’ho mereixen. 

En seguirem parlant…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!