11 de març de 2010
0 comentaris

Jo també vull un Santilari

Dies abans d’inaugurar la seva primera exposició a Londres, Josep i Pere Santilari han sopat a la Sargantana amb gairebé una trentena de seguidors que van tenir l’oportunitat de conèixer què s’amaga darrere de cada quadre, com un bodegó ens explica com és la nostra vida quotidiana, com un retrat va mnolt més enllà de la perfecció de trast. En Pere és un retratista de la vida contemporània a través dels bodegons i el paisatge. En Josep ens convida a reflexionar al voltant de la solitud, de la tristesa, de la melangia a través dels seus retrats. I quan mires les seves obres te n’adones que en vols un, vols un Santilari.

En Pere i en Josep són bessons, treballen junts i, d’en tant en tant, creen junts… però més enllà del fet anecdòtic són uns dels pintors més interessants del moment i, evidentment, més importants de la nostra ciutat. Cada quadre dels Santilari és una meravella que ens deixa bocabadats i ens obliga a mirar-lo i mirar-lo i mirar-lo… De la mateixa manera que en el sopar no podíem deixar d’escoltar-los.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!