marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

14 de febrer de 2018
0 comentaris

VERSOS VEGETALS

Retrobo  “Aixall híctic”, el segon text, si no vaig errat, d’Andreu Vidal i Sastre, com el signa, imprès a Palma a La Musa Decapitada, el 1977. Obra iniciàtica i artesanal, editada amb material i tècniques poc consistents que en lentament es van menjant el text i les il·lustracions. Una vermellor d’ull de poll que neix dels marges i va cap al centre de cada página impresa, com si seguís una tàctica militar quan la guerra era un art, que dificulta fins a fer gairebé impossible la lectura. Molt andreuvidalià, certament. I encara puc llegar:

He de confessar-te, amic,
que no posaria els meus llavis contra el vent
per evitar que l’espasa negra t’atravessàs l’estómac,
i fins i tot m’agradaria
que l’esquit em banyàs tot el cos
i veure la sang regalimar pels meus braços
i del meu fal·lus caure lentament a terra,
perquè amb ella, mare sang,
m’alçaria fins al més llunyà univers
sobre multitud de fulles d’argent
i a la fi aconseguiria
la meva humil i humana aspiració
d’esser senzillament un vegetal
per la resta dels meus dies.

Els seus poemes, almenys els que conserv del seu”Aixall híctic”, ja ho són vegetals, tant, que s’han mimetitzats amb l’aire. Dia 20 d’agost d’enguany farà vint anys que Andreu Vidal decidí de fer-se el fonedís per sempre i no sembla ver.

ENTRE CANT I CANT
23.05.2022 | 7.46
LA DESTRESA DEL MATANCER
22.12.2011 | 11.14
EL FRONT QUE CAU
24.04.2019 | 7.29

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.