marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

5 de febrer de 2018
0 comentaris

FRANCESCA MOLL MARQUÈS I “LLIBRES MALLORCA”

Divendres passat, dia 2, moria a Palma Francesca Moll i Marquès, cofundadora de l’Obra Cultural Balear i llibretera. L’atzar va voler que moris el mateix dia que feia 70 anys que son pare, Francesc de B. Moll, comprà “Llibres Mallorca”. Així ho conta a “Els altres quaranta anys” (Palma, Editorial Moll, 1975):

“Devers l’any 1942 s’havia establert, a la primera casa del carrer del Call, una llibreria inicialment modesta, però què, ben duita pel seu propietari Sebastià Busquets, anava prenent força. Es dedicava al llibre nou i al llibre d’ocasió i en poc temps s’havia convertit en un centre on els lletraferits es feien trobadissos i se sentien dins un ambient més pròpiament bibliofílic que a les altres llibreries de Ciutat.

La petita empresa prosperava; En Busquets demostrava tenir gran capacitat per al negoci llibrenc, i duia camí de fer-s’hi amunt. Però també tenia una altra qualitat que li era un entrebanc: era un artista, engrescat amb la pintura i pel seu gust hauria passat tots els dies de l’any pintant paisatges i marines, sobretot les delicioses raconades de Cala Santanyí. Els dies de festa els dedicava íntegrament a pintar; els dies feiners li eren llargs i enutjosos perquè els havia de passar dins la llibreria, que era la seva font normal d’ingressos. Arribà a posar-se tan nerviós de no poder-se dedicar de ple a la pintura, que va decidir vendre la llibreria per tenir més llibertat de cap a cap d’any.

Quan em va parlar d’aquest projecte, vaig procurar -i altres amics també ho procuraren- treure-l’hi del cap. Ho trobàvem una imprudència. Ell es guanyava bé la vida amb la llibreria, i no es veia clar que se la pugués guanyar amb la pintura. Però no ens volgué escoltar, i començàrem a veure gent que anava a la llibreria en cerca de condicions per a comprar-la. Ja que la cosa era inevitable, vaig deixar de fer-li el contrari i li vaig dir: -Si tan decidit estau a vendre, jo som comprador, si ens avenim del preu.

Ens entenguérem, férem un contracte a base de pagar en alguns terminis, i la propietat de l’establiment “Llibres Mallorca” passà a nom de la meva dona. El 2 de febrer de 1948 ens estrenàvem com a llibreters.

Els primers mesos Na Francisca Marquès dugué personalment el negoci; però aquell mateix any la nostra filla Francisca, acabat el sisè curs de batxillerat, es manifestà poc disposta a continuar estudiant, i pensàrem que podria tenir la seva manera de viure fent de llibretera. Després d’una temporada de treballar-hi les dues Francisques juntes, la mare es retirà –perquè el temps li mancava per al maneig de la casa familiar- i la filla començà a dur tota sola el govern de l’establiment, que més endavant passaria a esser de la seva propietat.”


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.