marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

30 de gener de 2018
0 comentaris

INSTANT AMB LLUNA

El guitarrista de carrer toca “Samba pa’ ti”, de Santana, amb poca convicció tot i que en el plateret hi ha prou monedes d’euro d’interpretacions anteriors. Assegut en un cub de ciment –element que pretén dificultar els atacs amb cotxe- acala molt el cap, sense moure’l, i mira el mànec de la guitarra, com si entre els trasts s’hi concentrés el viu de la música. No vol imitar el músic mexicà. No té cap escoltant al seu voltant. Porta els cabells llargs, esclarissats i emblanquinats, la qual cosa indica que passa per la seixantena, segurament.

No fa cas a la lluna blava –o traïdora?- que comença a mostrar-se en fer-se fosc. La força selènica sembla que es manté, com es mantenen els llunàtics encara que callin i es recargolin per mantenir intactes les seves dèries.

El personal de la xurreria ambulant, mans fentes, miren consirosament els que passen sense aturar-se. No entenen, els vianants, el que costa fer-se un jornal, sembla que diguin. Per seguretat han talat els ficus enormes de la plaça i sense les seves copes la fragilitat de tot pren una dimensió estranya. De fet, costa de trobar el pols de la ciutat, en entrar la fosca i en aquestes calmes de gener que embogeixen les saluts més precàries. Tot són cotxes i busos escapats i que, malgrat tot, sempre van a deshora.

La lluna blava –o traïdora?- s’ho mira tot amb indulgència el dia que un rei –nét polític de dictador sanguinari- que mai no ha pelat faves celebra cinquanta-anys.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.