marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

27 de gener de 2018
0 comentaris

COR DE PLASTILINA

El nin savi ha anat a fer un taller de plastilina amb uns amics i n’ha tornat ufanós amb la feina feta. Observant amb atenció les figures que ha modelat, hom torna a plànyer que la nostra memòria no recordi gens el procés d’adquisició de coneixements; de quina manera anàrem construint les nostres habilitats, quina impressió ens causà això o allò en veure-ho o sentir-ho per primer cop. L’efecte d’una primera paraula, d’un tacte nou, d’un gust que es fa endins sense fer estralls, ans al contrari.

Per mi -equivocadament, és clar- les figures del nin savi són monstruoses, clar i català, tot i que per ell són el fidel reflex d’allò que veu passat decorosament pel polsim de retentiva que ha anat acumulant en cinquanta-un mesos i per la seva habilitat extraordinària per aprendre i expressar-ho. Explica exactament i amb les paraules precises què representen les formes modelades amb les seves mans exploradores i t’acabes de convèncer que la realitat no és més que una convenció amb ganes de tocar allò que no sona.

Així, és ben cert allò que em vol dir el nin savi: que vivim entre monstres i enormitats deformades, i que la millor manera d’espantar la por que ens volen inocular és modelar-les amb plastilina. Si ho aconseguim, ben segur que comprovarem que la por, en haver-la vista, no és res.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.